by Jordi Pallarès | oct. 14, 2017 | Articles |
Podria encaixar-me l'horari. Podria agafar alguns dels seus ponts. I fins i tot les seves vacances; això de plegar a les 16.30 és una quimera per la resta de mortals. Però els mestres, ara tan de moda, són el valor segur de la societat d'un futur no gaire...
by Jordi Pallarès | oct. 12, 2017 | Articles |
Quan baixava pel carrer Taulí a picar tres cops el timbre de la iaia Rosalia, ho feia feliç i ho desitjava fer cada dia. Era tan marrec que no arribava al botó i ja un cop davant la porta, sentia les seves passes ràpides al fons del passadís i fins la porta, no parava...
by Jordi Pallarès | oct. 5, 2017 | Articles |
A vegades la tristesa fa por. Ens treu la pols de la comoditat en què massa sovint, estem instal·lats. La tristesa fa ràbia. Plorar de tristesa. Compartir la tristesa o viure la tristesa en soledat. Com deia el poeta: no hi ha tristesa més trista que amagar la...
by Jordi Pallarès | oct. 2, 2017 | Articles |
Demà quan et llevis segur que faràs el mateix que ahir. Potser sense tanta càrrega emocional. Trucaràs a la família i parlaràs amb la teva filla o fill i la teva dona i diràs que tot va bé, que les coses van com esperàveu. Que potser encara queden dies de feina. Que...
by Jordi Pallarès | set. 29, 2017 | Articles |
Els xiscles que reboten a l'hora del patí queden guardats en algun racó de l'Escola, quan aquesta tanca. Els llums de les aules baixen la intensitat però mai s'apaguen del tot: sempre queda alguna lletra per escriure a la pissarra. La sensació de saber...
Comentaris recents