Aquell home

Demà quan et llevis segur que faràs el mateix que ahir. Potser sense tanta càrrega emocional. Trucaràs a la família i parlaràs amb la teva filla o fill i la teva dona i diràs que tot va bé, que les coses van com esperàveu. Que potser encara queden dies de feina. Que no se sap quan podràs tornar a casa. Després, nostàlgic, miraràs el mòbil i veuràs unes fotos dels tres, aquest agost passat, fa uns dies, de vacances. Quina felicitat, quina pau. El nus a la gola es va fent més gros, perquè la distancia amb els teus és rebel i encara et farà plorar. Plorar. Decidiràs fer un tomb per la coberta del vaixell; que ja n'estàs tip d'aquesta passarel·la després de tants dies. Qui sap si demà el dia serà gris, qui sap si el mar serà d'un color cendra. Qui sap a quanta gent hauràs de pegar. Quantes vegades hauràs de treure la porra. Qui sap si demà el Sol escalfarà com ho fan els bonics dies d'octubre. Qui sap si demà hauràs de trencar els dits d'una mà. No se sap si demà la tardor portarà aquella olor tan noble. No saps si demà la puntada serà a la tíbia. No saps si demà, més enllà de tot, hi haurà algú que encara plorarà per haver posat una urna. I tu, ni tan sols saps, si demà ets un home més o un home menys.