by Jordi Pallarès | abr. 18, 2020 | Contes |
El Damià Nuvolat era un noi que sempre anava amb els ulls mirant al cel. Treia la mà per la finestra i sabia què bufava: que si garbí, que si tramuntana o les dues alhora. Era tan bo amb la meteorologia, que tots sabien que el Damià Nuvolat acabaria presentant el...
by Jordi Pallarès | abr. 17, 2020 | Contes |
A l'hora de la fresca, després d'aplaudir, la Lola regava la terrassa. S'entretenia en cada racó d'aquell terra gastat, una eixida bonica però certament, poc poblada de plantes i verd. Ella, però, aigua amunt i avall perquè li agradava l'olor...
by Jordi Pallarès | abr. 16, 2020 | Contes |
El Ra, de Cal Ramon, era un cuiner amb prestigi. No feia plats estrafolaris ni delicadeses d'aquelles que, segons com, et quedes amb gana, sinó que feia el plat “fondo”, el plat de cullera i esmorzar de forquilla. Tenia ple. Reserves d'un mes per...
by Jordi Pallarès | abr. 14, 2020 | Contes |
La Sandra Vericat Palomar sortia de ca seu, amb mascareta inclosa, a les 8 del matí. Ara contenta que hi havia poc trànsit, i per fi, podia tornar a l'oficina. La Vericat creu, és més, ho sintetitza en ella mateixa, que l'empresa no funciona si ella no...
by Jordi Pallarès | abr. 13, 2020 | Contes |
El Penta era un gos bonic, de fet tots els gossos són bonics. El Penta vivia amb la Grama, una gata de pèl preciós, una meravella felina. El Penta i la Grama es feien companyia quan el seu amo sortia de casa per anar a treballar i no arribava fins a altes hores de la...
Comentaris recents