Select Page

El Ra, de Cal Ramon, era un cuiner amb prestigi. No feia plats estrafolaris ni delicadeses d'aquelles que, segons com, et quedes amb gana, sinó que feia el plat “fondo”, el plat de cullera i esmorzar de forquilla. Tenia ple. Reserves d'un mes per l'altre i no ho provis, si no has trucat. Bon preu i bona qualitat que van quedar estroncats amb el confinament. El Ra, de cal Ramon, va haver d'aturar-ho tot, com el sector de la restauració, i ja veus al Ra portant tot el menjar de les neveres plenes, cap a casa. El Ra, de Cal Ramon, vivia amb la mare, una senyora de noranta-dos anys desconnectada del món: parlava poc, mirava la tele tot el dia i només veia el moment per posar fi al trajecte de sa vida.La pobra mare del Ra, feia sofà, llit i res més. El Ra, ara tot el dia a casa. Calia cuinar tot el material que tenia al restaurant perquè no es fes malbé. A poc a poc, la mare del Ra de Cal Ramon, es deixava veure més pel menjador. Sortien olors per sota la porta de la cuina que omplien la casa de bones sensacions. Canelons de guatlla, pollastres farcits amb cervesa, mongeta del ganxet amb calamar tendre, i l'especialitat delRa, de Cal Ramon: l'arròs amb llamàntol sense feina. La mare, cada dia, feia més bon color de cara. Cap a les dotze ja rondava al voltant de la taula. Ala una ja agafava lloc i a dos quarts ja esperava el moment en què el Ra sortís de la cuina cassola en mà. Cada dia, mare i fill acompanyaven l'àpat amb un bon vi, el vi del restaurant, que el Ra de cal Ramon, no va voler deixar al local. Merlot, Garnatxes boníssimes, DO del Priorat, Costers del Segre i els blancs boníssims d'Alella o de l'Empordà. Cada dia feien una festa i la mare delRa, cada dia més feliç. Al cap d'un mes de confinament, cantussejava per casa, parava taula, ajudava al Ra a recollir. Era una dona feliç. Abans d'acabar el confinament i el Ra a punt d'obrir Cal Ramon, la mare va dir-li que potser ell havia tingut moltes pèrdues al restaurant, però ella havia tingut el fill a casa tant de temps i li havien tornat les ganes de viure. Ja no volia desconnectar del món i va ajudar al Ra a tastar vins i a pescar llamàntols de dins la peixera. El Ramon va canviar el nom del restaurant: Ca la mare del Ra.