Select Page
Conte de confinament XXXIII

Conte de confinament XXXIII

Eren cada tarda l'home trist, l'home alegre i l'home sensible, per compensar. Cada tarda a la Taverna del Racó, feien una cervesa de tirador, que son molt més bones que les d'ampolla. Els tres homes es trobaven i xerraven de les seves vides. Que...
Conte de confinament XXXII

Conte de confinament XXXII

El Damià Nuvolat era un noi que sempre anava amb els ulls mirant al cel. Treia la mà per la finestra i sabia què bufava: que si garbí, que si tramuntana o les dues alhora. Era tan bo amb la meteorologia, que tots sabien que el Damià Nuvolat acabaria presentant el...
Conte de confinament XXXI

Conte de confinament XXXI

A l'hora de la fresca, després d'aplaudir, la Lola regava la terrassa. S'entretenia en cada racó d'aquell terra gastat, una eixida bonica però certament, poc poblada de plantes i verd. Ella, però, aigua amunt i avall perquè li agradava l'olor...
Conte de confinament XXX

Conte de confinament XXX

El Ra, de Cal Ramon, era un cuiner amb prestigi. No feia plats estrafolaris ni delicadeses d'aquelles que, segons com, et quedes amb gana, sinó que feia el plat “fondo”, el plat de cullera i esmorzar de forquilla. Tenia ple. Reserves d'un mes per...
Conte de confinament (XXVIII)

Conte de confinament (XXVIII)

La Sandra Vericat Palomar sortia de ca seu, amb mascareta inclosa, a les 8 del matí. Ara contenta que hi havia poc trànsit, i per fi, podia tornar a l'oficina. La Vericat creu, és més, ho sintetitza en ella mateixa, que l'empresa no funciona si ella no...