by Jordi Pallarès | abr. 28, 2020 | Contes |
Els escriptors necessiten inspiració, i sempre intenten trobar-la en el moviment, en les petites rutines, en el bullici dels carrers. En la vida. Amb el confinament, però, aquell escriptor aprofitava la terrassa de casa seva per observar el món en el tros de cel que...
by Jordi Pallarès | abr. 27, 2020 | Contes |
La Salut es posa al llit després d'aplaudir a les vuit, dutxar-se, sopar una mica i llegir. La Salut té una vida sense estralls, sense moments que li brilli l'alegria als ulls. Tantes hores a la Mútua de Terrassa, treballant fins l'esgotament, no li...
by Jordi Pallarès | abr. 26, 2020 | Contes |
Cada dia, després de classe, el noi sortia esperitat cap a l'estació per agafar el tren. Sabia que a Muntaner, trobaria aquell nano que no coneixia, però que es miraven fixament entre els vidres dels vagons. A les 14:07 en punt, els dos trens feien la parada...
by Jordi Pallarès | abr. 25, 2020 | Contes |
El vell Bruc tenia una mania. Sempre guardava coses a les butxaques, expressament, de l'hivern passat. Entrades de cinema, tiquets d'algun sopar en bona companyia. El vell Bruc deixava certes pertinences de records com si fossin àlbums per retrobar-los...
by Jordi Pallarès | abr. 24, 2020 | Contes |
El Voltes era un ciclista amateur, però pedalava molt bé. Amb el confinament es moria de ganes de sortir amb la seva bici d'ultra generació supernova, just comprada abans del virus i tots a casa. El Voltes, cada dia sortia a la terrassa i escoltava a la veïna del...
Comentaris recents