Dies d’ofici (I)
Els últims dies, l’advocat ja ha comprovat que a primera hora del matí refresca. Li ve de gust, abans de pujar al despatx, fer un cafè al bar de sota. Aquesta rutina li serveix per no atabalar-se amb els pocs casos que li entren: ni divorcis, ni penals, ni laborals. L’advocat té una mala ratxa.
Al bar de sota hi fa olor de croissant, de cafè mòlt i de matí. Una pantalla gegant hi fa viure les notícies. L’advocat pensa en el desgavell de país que tenim i demana un cafè allargat. Mentre l’hi preparen, va al lavabo i allà s’hi troba un home que farà el mateix que ell: es trauran la cigala i pixaran. Tots dos miren la rajola del davant, sense abans fer un cop d’ull ràpid i involuntari a l’urinari del costat. L’home li diu que d’aquí a quatre dies és Nadal i que segur que avui serà un bon dia. L’advocat pensa que tenir un bon dia, per ell, podria ser tenir un bon cas penal.
Mentre s’arreglen i es renten les mans, es miren de reüll. L’advocat torna a la barra del bar i es fot el cafetó d’un glop. Quan marxa del bar de sota, veu que a les notícies hi surt un home sospitós d’haver matat un altre home. Hi veu una fotografia del document d’identitat i li sembla haver vist aquella cara. Encuriosit, es deixa caure de nou a la barra i espera que torni a aparèixer la notícia. Demana un altre cafè. Mentre espera, busca la notícia als mitjans digitals, però no en troba ni rastre. Deu ser cosa d’última hora.
Per fi, torna a sortir la notícia. La foto de l’home, en cerca i captura. I l’advocat hi cau de ple: és l’home que, fa una estona, era al lavabo amb ell, pixant al seu costat.
Surt ràpidament i puja al despatx, trasbalsat. Des de recepció li diuen que hi ha un home que l’està esperant a la sala d’espera.
L’home li diu:
—Crec que ara que ja ens ho hem vist tot, ens podríem ajudar l’un a l’altre.
L’advocat tanca la porta del despatx.
—Seu. Explica’m què ha passat.
L’home s’asseu i li allarga un sobre.
—Aquí tens els diners.
L’advocat el mira, sorprès.
—Però si encara no t’he dit que accepto el cas!
L’home somriu.
—Ja. Però jo encara no t’he dit a qui has de defensar.
Comentaris recents