Eren cada tarda l'home trist, l'home alegre i l'home sensible, per compensar. Cada tarda a la Taverna del Racó, feien una cervesa de tirador, que son molt més bones que les d'ampolla. Els tres homes es trobaven i xerraven de les seves vides. Que has sentit avui? I...

Eren cada tarda l'home trist, l'home alegre i l'home sensible, per compensar. Cada tarda a la Taverna del Racó, feien una cervesa de tirador, que son molt més bones que les d'ampolla. Els tres homes es trobaven i xerraven de les seves vides. Que...

El Damià Nuvolat era un noi que sempre anava amb els ulls mirant al cel. Treia la mà per la finestra i sabia què bufava: que si garbí, que si tramuntana o les dues alhora. Era tan bo amb la meteorologia, que tots sabien que el Damià Nuvolat acabaria presentant el...

A l'hora de la fresca, després d'aplaudir, la Lola regava la terrassa. S'entretenia en cada racó d'aquell terra gastat, una eixida bonica però certament, poc poblada de plantes i verd. Ella, però, aigua amunt i avall perquè li agradava l'olor...

El Ra, de Cal Ramon, era un cuiner amb prestigi. No feia plats estrafolaris ni delicadeses d'aquelles que, segons com, et quedes amb gana, sinó que feia el plat “fondo”, el plat de cullera i esmorzar de forquilla. Tenia ple. Reserves d'un mes per...

La Sandra Vericat Palomar sortia de ca seu, amb mascareta inclosa, a les 8 del matí. Ara contenta que hi havia poc trànsit, i per fi, podia tornar a l'oficina. La Vericat creu, és més, ho sintetitza en ella mateixa, que l'empresa no funciona si ella no...

El Penta era un gos bonic, de fet tots els gossos són bonics. El Penta vivia amb la Grama, una gata de pèl preciós, una meravella felina. El Penta i la Grama es feien companyia quan el seu amo sortia de casa per anar a treballar i no arribava fins a altes hores de la...

La Jana Captura, estava sense feina, com la majoria de gent avui que no tenien una feina essencial. La Captura era fotògrafa de prestigi, una bona fotoperiodista que immortalitzava imatges que en algun cas havien sigut històriques. Als Jocs de Barcelona 92, per...

L'home groc es feia llistes. Ho anotava tot: posar la rentadora, fregar, la llista de la compra, és clar. L'home groc estava tan acostumat a fer llistes a la feina, que ara a casa, havia de fer el mateix perquè patia la síndrome de l'ordre absurd. Truca...

I avui què has vist? I així cada tarda. El Joan i la Joana es trobaven al balcó veí. De tota la vida que tenien aquells balcons i mai cap dels dos hi havia fet vida. I, ves per on, cada dia a les vuit del vespre, després d'aplaudir, s'explicaven les coses...

El Formidable, era un home que s'estimava la vida. Cada dia la seva felicitat era sortir de casa i anar cap allà. El recorregut rutinari, a la mateixa hora, el mateix locutor de ràdio, la mateixa sintonia quan aparcava i l'olor aquella quan entrava....

L'Eric Cordes anava passejant per la seva botiga d'instruments cap-cot. Sense vendre una flauta de plàstic, sense vendre una bateria per un aniversari, sense vendre una sola guitarra per Sant Jordi. La botiga era tancada i l'Eric Cordes, que vivia a...