Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Conte de confinament (XIX)
Explica la vida tal com sona cada dia des de fa molts anys a l'estudi 1. Arriba a la ràdio i es treu el seu barret i saluda a tot l'equip. -Què tenim avui? Fa sempre. Però té tot el programa al cap i sap que els oients que hi ha rere el micròfon són uns...
Conte de confinament (XVIII)
A la Punta de Louro, a Galícia, ja fa uns dies que no es pot "sortir". Un Coronavirus s'ha colat també a les planejadores que porten material a tota velocitat. El Vicento Oubiña només va a la seva llustrosa llanxa per comprovar que encara que surti a...
Conte de confinament (XVII)
Esclatava l'amor al llit i als llavis i tot era festa infinita. Al principi, l'amor no hi entén de rutines, però els dos amats vivien aliens al món desesperat del transit laboral. Els anys passaven i les pandèmies també. I resulta que el confinament els va...
Conte de confinament (les vostres paraules)
Volia tornar al racó més bonic del món i ho va aconseguir. Quan la Fer va acabar la quarantena va agafar tres mudes i un avió. A la terminal saludava a tothom sense conèixer a ningú. Era una felicitat estranya després de tant de temps de no sortir de casa. La Fer va...
Conte de confinament (XVI)
La Mò (de Mònica) tenia xats oberts tot el dia. Amb els de la feina, amb la dona de fer feines, que no hi anava però volia continuar tenint el contacte. Amb el redactor, el subdirector, que no el director perquè allà, la directora era ella, la Mò (de Mònica). Obria...
Conte de confinament (XV)
Hi havien males notícies però no estava tot perdut. En alguna ràdio llunyana va sentir que avui canviaven l'hora. L'horari d'estiu, en deien i li va fer il·lusió sortir al balcó. Certament aquell espectacle era únic. De cop el vespre regalava llum al...
Conte de confinament (XIV)
El Jon Pelu era un home d'èxit. Professió de prestigi i la resta no li anava pas malament: sempre amb la camisa neta i olor de planxa amb aigua destil·lada ja evaporada. El Jon Pelu tenia una forma de pentinat ni millor ni pitjor, no ens posarem amb això. El que...
Conte de confinament (XIII)
El Biel Latoca era un prodigi que va formar-se a la pedrera del millor equip del món. El flamant jugador juvenil passava pels partits del diumenge al matí com una estrella. Una potència que calia conservar i evidentment va arribar al primer equip amb tots els honors....
Conte de confinament (XII)
Totes les pilotes tenien un lloc per a fer la quarantena plegades. Jo soc de goma i vaig rebotar després que un nen no parés de picar-me una vegada i una altra contra la paret del pati. Doncs jo, vaig sortir disparada d'una partida de tennis i aquí estic. Va...
Conte de confinament (x)
L'Agustí Volador era un home tranquil que li agradava contemplar el paisatge des de la cabina de l'avió. Tot i no portar gaires passatgers en aquesta època de confinament, ell es mantenia concentrat al control, a les altituds i latituds i les tempestes que...
Conte de confinament IX
Tanca els ulls, va dir-li. Quan va veure que el seu germà estava molt angoixat pel confinament, la Noèlia li va dir coses boniques. Ara estem a la platja i jo tiro la pilota a l'aigua: sents el soroll, oi? El Biel deia que sí. Ara estem a la muntanya i...
Conte de confinament (VII)
Necessito un paquet d'arròs, dues pastanagues, una mica de fruita al teu gust. El Pau surt de casa amb el cistell i no falta res del que l'hi ha demanat. Camina lent pel carrer buit, assetjat per un virus que fa que tothom estigui a casa. La Paulina obre la...