Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
Els pecats del món
Perdona si he pecat ballant en la llum del matí quan ja tothom era fora. Sí, he pecat fent tentines amb petons que no hi creia gaire, però mira, ho vaig viure fort. He fumat tot el cel i he tragat tot l'univers pam a pam, mentre la vida era bonica i semblava de...
Petar-se de riure
L'he vist de lluny somrient sense que em veies i tot m'ha fet figa. La felicitat és veure a l'altre feliç i bé. Ja veus tu els secrets del món. Quina fórmula massa fàcil i alhora tan lluny. Estar content és aquella cançó que comença i acabar-la junts i...
Delicada espelma
Aquest cor que és de mira'm i no em toquis; aquest cor fràgil que va caient abans de dir prou. Aquest cor meu sensible que està massa a punt de posar-se en pausa. Aquest cor meu que diu ai i que no sé jo. Cor tendre, fràgil, decandit. Delicada espelma.Tenir el cor amb...
Rutes de tardor -aulives i colors-
Si em deixeu, un dia entapissaré el cel de taronja i faré suc de coses dolces i bones. Un dia, si em deixeu, faré núvols de carbó per fer més suportables els despertars grisos. Son dies de massa cendres i tristeses. Rere les persianes sempre el soroll de la por i...
41 tramuntanades
41 tramuntanades han pentinat la meva pell. Tan jove i vell alhora complint la condemna de la bellesa: fer anys és vida i no un pas enrere. 41 tramuntanades han esbullat els meus cabells i les idees: tan immadur per segons què, però tampoc caurem en la maduresa...
Les mans tancades
Tanco els ulls i les mans perquè la bellesa se'm tiri a sobre. Ja és ben poc el que demano: només pinzellades de llum sobre la pell i l'ànima estabornida. En època de desconcert social i la sanitat a punt de col·lapsar, tan sols desitjo una polsada de tardor...
Només una hora?
Aquesta hora de més podria servir-nos per descobrir els mapes ocults que s'amaguen a la teva pell. Ja que tenim aquesta hora de més, també podria servir per regalar-nos aquells premis de bellesa que mai ens donaran enlloc.Una hora més per fer-nos els forts i...
Sé molt bé que des d’aquest bar
Regatejo la por com el que fa zig-zag davant el porter i gol. Parlem de la por amics lectors: atanseu-vos i gaudim-ne tots.La por és l'enemic que portes dins la jaqueta que acabes de posar-te just abans de sortir de casa: estaves bé, et poses l'abric i marxes. La por...
Octubre
Obro la finestra i cauen ganivets al cor. Un a un, a veure quin em pot treure més sang. Tinc el curs accelerat a la por i ja els veig venir. Els ganivets parteixen el cor i fan que moris cada dia (que és la pitjor manera de morir). Després m'aixeco, tanco la finestra,...
Coses que escriuré a la pancarta que penjaré al balcó de casa:
-Que la pluja apagui el foc de la tristesa. -Menys aules i més bosc. -Vull veure com cau la vida darrere la teva esquena nua. -Moció de censura a la ràbia. -Més llibres i més teatre. -La tristesa s'acaba quan comencen els teus petons. -Els dies de pluja són per...
Els crits que fa el vent
El vent truca a la pell. Marxen els trossos de sorra i els calamarsets a l'andalusa. Marxen els tendals dels bars que encara quedaven oberts. El vent pica el vidre i el reflex ja no és la bola picada sinó la tristesa triturada. El vent podria endur-se tot el que és...
Cinc minuts més
Cinc minuts més per veure el sol com esclata rere el mar. Cinc minuts més d'estar dins l'aigua salada sense pensar en res més. Cinc minuts més de carícies dins la dutxa veient com cau tota la sorra enganxada a la pell. Cinc minuts més per assaborir el cafè amb gel al...











