Select Page

L’he vist de lluny somrient sense que em veies i tot m’ha fet figa. La felicitat és veure a l’altre feliç i bé. Ja veus tu els secrets del món. Quina fórmula massa fàcil i alhora tan lluny. 
Estar content és aquella cançó que comença i acabar-la junts i sentir-nos còmplices del secret (som melòmans a foc). Ballar i tornar a ballar i entendre que la fera que porto dins es calma així. 
Jo em vull petar de riure enmig del caos d’aquest món, d’aquesta cosa tan bèstia que estem vivint. Riure enmig de la captura perimetral. Riure fins al final. Sí, ho vull.
I anar acomboiant la pluja amb el vi i aquest novembre monòton. Ser feliç amb les distàncies confuses i la tardor feta fulla dèbil. Cal cercar el riure sota en la tendresa i la fortalesa de les coses simples. 
L’he vist de lluny somrient sense que em veies i ja veus tu quina manera d’alegrar el dia. I el dia a dia. Petar-se de riure quan fem veure que la nit és nostra i enganxem tots els records un rere l’altre per fer la millor banda sonora del món.
Tant de bo petar-se de riure fos tan fàcil com aquest somriure que trobo a faltar.