by Jordi Pallarès | abr. 22, 2018 | Articles |
Galledes de roses baixant pel carrer del poble. L’olor de llibre nou i piles i piles ordenades per autor. La llum blava d'un dia radiant. La parada plena de color que vendrà la primera rosa. La primera rosa que ven abans del primer 'sí' i la rosa que...
by Jordi Pallarès | abr. 20, 2018 | Articles |
Doncs és veritat que les lletres arriben; per agradar i per no agradar tant. Escriure és l’acte més sa que he conegut mai perquè no castiga els músculs, no tens cruiximents, no s’accelera el cor. Més aviat et relaxa l’ànima i dona la llibertat de poder expressar allò...
by Jordi Pallarès | abr. 8, 2018 | Articles |
És com una sensació que arriba sobre aquesta època. Olor, espai, emoció. Color, tros propi, moment únic. La primavera arriba quan vol o quan pot; i quan arriba es manifesta de manera fefaent. La meva primavera (que de moment encara no ha arribat) s'acosta de...
by Jordi Pallarès | març 31, 2018 | Articles |
No puc escriure. El cervell va més ràpid que el bloqueig natural de la situació. A un, que li agrada escriure per necessitat vital i curar esgarrapades internes (que vénen de l’exterior) el fet de no poder practicar l’acte d’escriure li fa mal. Mal. Dolor. Tristesa,...
by Jordi Pallarès | març 17, 2018 | Articles |
Digues ràpidament allò que et fa ser potent, fort i et faci bullir l'ànima. Allò que et faci anar corrents per agafar-ho i fer-ho. Què és? Digues-me alguna cosa que vols dir o realitzar per verticalitzar, especular i donar la volta a la teva pell de poca gallina....
by Jordi Pallarès | març 9, 2018 | Articles |
Molt sovint surto a la meva terrassa que dóna al carrer Pare Llaurador. Des d'allà puc veure el petit gos Floc, que treu a passejar al veí. També puc veure tot l'ample del carrer i el gos, de lluny, com fa pipí amb l'amo avorrit mirant el seu telèfon....
Comentaris recents