Una nit llarga

Aquesta nit hi valdrà tot.
Fins i tot els petons tímids deixaran de ser-ho per a donar pas a la llarga alegria de l’amor: potser aquell que es retroba darrere del record, o el que s’amaga per a iniciar l’autèntica autovia d’un futur etern.
Des de la distància es veuen petites llums d’encenedors preparats per a incendiar els carrers, tremolant com una espelma, amb tots els desitjos a punt. La bogeria col·lectiva s’escalfarà per moments fins a trobar-nos amb els llençols de la festa que organitzen les pells del cos. Tot arriba, i també la nit més llarga de l’any.
Les trucades a tren d’alba trobaran les vies paral·leles per a la trobada del desig, el podríem veure’ns serà el presagi per a allargar les hores. I mentre ens acostem entre els carrers assetjats pel foc, les ganes de la pell amb l’altra pell seran infinites. Les nits llargues ens permeten viure les empremtes del plaer com unes autèntiques bèsties d’amor necessitat. És avui quan l’amor amenaça el cor, a tot drap, per a poder-lo dipositar entre les cames de l'altra. I després la cendra sostinguda en l'aire i la fi de les mirades pirotècniques.
Aquesta serà la nit del foc, amb ganes d’acabar amb el silenci no desitjat. Serà la nit dels espetecs per acabar amb les paraules lletges i veure versos únics al cel. Ens trobarem entre el cava i farem jugar les bombolles mentre els nostres dits per fi es troben. I quan decidim treure el cap per la finestra, veurem el planeta com si fos un gran plat de crema sortit de les coques dolces acabades de fer.
Avui és una bona nit per esperar en una hamaca decidits a viure-ho tot.
Avui passaran coses bones.
És la màgia de la revetlla.