(Des)motivació general

Davant la vostra desmotivació us dono unes eines per sobreviure a l'estiu. Contempleu la lentitud de les tardes i mireu com s'acaba el dia entre les nou i les deu de la nit. Insistiu en l'escolta de les coses petites, els sorolls que només ara espeteguen, escolteu l'ambient general a l'aire. Reposeu el cap i el cos i mireu fixament el mar i el color blau potent d'estiu; mai durant l'any està així. Veure el mar com ens espera i saber-nos mullats de sal i sol. Ens agrada l'estiu però cal una ajuda per acabar de valorar-lo. Ahir el meu amic Pep Clotet, mentre corríem va dir en veu alta: 'qui estigui trist que vagi a oncologia infantil del Clínic'. I mentre "escalava" el Montcau vaig entendre el valor de la contemplació, la potència de la llibertat i tenir la sensibilitat dels plaers en tot moment. Unes braves, un sonso fregit, el vi blanc que entra sol, la conversa que allarga sopars i ningú vol marxar perquè estem bé, la setmana boja en la qual fem plans i preparem la fugida final, la sorra dins la dutxa després d'un dia preciós. Carícies de després d'un dinar al solet. Allarguem l'estiu fins a la felicitat total: sense pietat.