Tens foc?

Una dona espera pacient a l'avinguda Abat Marcet. Queda per sopar amb un home que no ha de conquistar, coquetejar ni seduir. Simplement parlar de la vida i de les coses que incomoden, que són moltes. Ella espera mentre passen els cotxes cansats per la calor. La gent que li passa pel davant va lenta, acalorada, amb ganes de res. Som tendència per no voler fer res més que queixar-nos. No ens agrada res. La dona que espera al banc a l'avinguda Abat Marcet està calmada i feliç de saber-se lluny del tràfic de la vida i les decisions gens fàcils, sabent molt de tot i el pa que s'hi dóna. Torna de tot quan algú té intenció d'apropar-se. I no es dóna importància: això la fa ser més feliç. Sap coses: ser tot o no ser res. Ser parcial o imparcial. Ser companyia eterna o ser veïnatge. La dona que espera pacient a l'Avinguda Abat Marcet té tan clares les parcel·les que per això és feliç. Es permet agradar sense complexos, sense remordiment i sabent que potser no hi haurà demà. Ella estima de veritat i bé. Perquè estimar malament i lent és el pitjor càstig per l'altra. Ella espera sabent que la vida li tornarà la tendresa i l'amor absolut que ha treballat i desitjat des de l'ànima. Quan vol és nit tranquil·la i això és tenir EL poder. La dona que espera a l'Avinguda Abat Marcet veu un senyor que fuma puros davant del VitalDent. I jo que l'observo de lluny, sé que els puros fan intuir una bona vida de la persona que els fuma però res millor que demanar-li foc perquè t'encengui el món i la pell.