by Jordi Pallarès | gen. 25, 2019 | Articles |
Em tanco a l'aquari i li noto el tacte preciós de la fusta polida i les cordes tensades. Ningú sap el que sento quan acaricio l'instrument que em permet fugir, evadir-me, tancar-me, només gaudir-ho jo en aquell moment. És el racó per calmar la meva ànima...
by Jordi Pallarès | gen. 18, 2019 | Articles |
La mort és plegar. Però es pot plegar o anar plegant, de mica en mica. La mort de l'altre és un nus a la gola, una llàgrima del record galta avall, una cançó trista a l'altra banda del carrer. La mateixa mort és el descans, per fi, a uns llargs anys, una...
by Jordi Pallarès | gen. 11, 2019 | Articles |
He estat a l'illa. La de la icona que ens enviem pel whatsapp. Aquella illa tan bonica que només saps quan tornes després d'haver-hi anat. He estat al paradís diminut del món: on sempre rius, sempre estàs en pau, sempre va bé tot. He estat a l'illa on...
by Jordi Pallarès | des. 31, 2018 | Articles |
Avui tenim concert de fi d'any i els nervis es fan notar tot el dia. Són les set de la tarda i encara queda un bon tros de rellotge per anar al cobert de la Joana. Hi serem tots, com cada any, i primer assajarem i després cantarem, no recordo si abans de les...
by Jordi Pallarès | des. 23, 2018 | Articles |
Ens vam quedar amb les ganes d'aprofitar-ho més, de viure-ho més temps, es va acabar massa aviat. Massa pocs anys per ser innocent i pensar que aquestes festes són com ens feien creure que eren. Amb els anys vas veient com falta gent fent-se companyia, els...
by Jordi Pallarès | des. 15, 2018 | Articles |
És molt dur haver d'entrar la clau al pany i obrir la porta. És molt dur encendre el llum del passadís i entrar a la cuina; preparar alguna cosa per sopar. És molt dur recordar una, dues, tres vegades seguides el que l'oncòleg ha dit, ha insistit, ha...
Comentaris recents