Select Page
L'últim conte d'estiu (i X)

L'últim conte d'estiu (i X)

Volia ser la primera en arribar però la Norma Cordatensa es va quedar amb un pam de nas quan va veure la moto del Valentino Rodes i l'aparcava i la feia roncar per presumir. Van entrar els dos junts. La que semblava una sirena era L'Ona Benforta: molt bruna...
Conte d'estiu (IX)

Conte d'estiu (IX)

L'Aurora Bledes va obrir la persiana i va comprovar que les muntanyes estaven allà, com fa deu anys quan es va instal·lar al petit paradís. Una casa humil però amb un terreny per a plantar-hi dues fileres de tomàquets i tres o quatre gallines. El balcó donava...
Conte d'estiu (VIII)

Conte d'estiu (VIII)

Quan el meu germà petit em va preguntar com podien haver-hi tantes llums enceses al cel, vaig pensar en una dinamo i en l'energia manual. Per sortir del pas, vaig dir-li que era un home vell que amb una bicicleta estàtica feia il·luminar tots aquells punts....
Conte d'estiu (VII)

Conte d'estiu (VII)

La Griselda Gris pinta quadres a l'oli. La seva rutina sempre és la mateixa, cada dia, faci sol o el cel estigui estarrufat dins una bombolla trista. La Griselda prepara el cavallet, la tela blanca de lli perfectament tensada al bastidor, i deixa aquell espai de...
Conte d'estiu (VI)

Conte d'estiu (VI)

L'Ona Benforta va a la platja com tu i jo, quasi cada dia. L'Ona és una addicta a la platja, al moment aquell tan fort d'entrar a l'aigua fresca, corrents marítims a tot drap enmig de les cuixes, el Sol que peta a l'aigua i veus la vida fàcil...
Conte d'estiu (V)

Conte d'estiu (V)

Quan l'àvia va donar-li l'anell se'l va posar i li queia; els seus dits, de només sis anys, eren poca cosa per l'anellot de la Romança Monquevols. Era una herència plena, total i intransferible: només al seu net li valdria l'encanteri i li va...