by Jordi Pallarès | març 21, 2022 | Articles |
Aquesta pluja que ho banya totTreu de ses coses s’olor del món.Aquesta pluja no té un hivern,Només té un dia un poc xerecAntònia Font -Aquesta pluja- Escrits de primavera que no et veus a venir (I) Quan era molt jove tenia una Minolta manual i l’omplia de...
by Jordi Pallarès | març 11, 2022 | Articles |
MrG M’endinso cada matí per veure la festa vinguda a menys. Anar al mercat no és el mateix. Abans s’hi podia trobar molla de la bona per fer-ne cròniques negres i viure la festa des de la consanguínia. Però ara aquesta gentola és buida, és pèrdua i plena...
by Jordi Pallarès | març 6, 2022 | Articles |
MdG Estimat Antonio. Jo et veig cada matí com apuges la persiana a la xarcutera i em poso molt ardent. Que jo ja sé, com sap tothom, que t’ho feies amb sa mare, però mira, l’amor mai toca ni quarts ni hores. Antonio, jo de tu que plegava i venia amb mi....
by Jordi Pallarès | març 3, 2022 | Articles |
LR Li porto el cafè a la Sans. El cafè amb got de vidre gran amb la llet mig tèbia i l’espuma que sembla nata. Em pesa més aquest got que un sac de cafè. La Carme, que deixa les caixes pel mig i la verdura escampada per terra, noto el meu peu com...
by Jordi Pallarès | febr. 25, 2022 | Articles |
JP De vegades m’enlairo amb la ment i visualitzo tot el mercat en mapa aeri. És com si hi haguessin petites illes en una mateixa illa. Petits espais, un al costat de l’altre i els rius son els passadissos. Penso això mentre passo fred i escric o llegeixo....
by Jordi Pallarès | febr. 23, 2022 | Articles |
QG Des de la cadira de rodes la vida gira lenta, com si tot fos una pel·lícula absurda, avorrida, velocitat de carrossa. Quan trepitjo el mercat i vaig a veure a ma filla, l’ànima s’enfonsa sota terra. Tots aquells pollastres amuntegats que no es venen,...
Comentaris recents