Personatges del mercat (i VII)

MrG

M’endinso cada matí per veure la festa vinguda a menys. Anar al mercat no és el mateix. Abans s’hi podia trobar molla de la bona per fer-ne cròniques negres i viure la festa des de la consanguínia. Però ara aquesta gentola és buida, és pèrdua i plena de grisor. No hi ha cap parada que valgui la pena, ni productes de proximitat ni res té gust de res. Però jo hi vaig cada dia, cada matí, per tocar el voraviu, els veig i em torno com boja per fer-los posar amb els nervis sulfurats. Em veuen a venir i tots corren, tots resant perquè la Maria Roser Guillau no aparegui. I quan trec el nas el silenci és sepulcral, de missa. És per això que per escriure tots aquests personatges del mercat, he hagut de disfressar-me per no ser reconeguda. He fet un treball delicat i molt dens de cadascun dels elements i per no ser descoberta m’he posat perruques, m’he vestit de vella, m’he fet un pentinat d’home i un dia, em vaig posar un xandall com si fos una runner. Era molt divertit quan després anava a casa, em desvestia i tornava jo de mi mateixa. Però no m’ho agafava com un joc, sinó com un treball minuciós per la meva literatura. Qui no busca la fama avui? Qui no vol fer novel·les al preu que sigui? Jo, la Guillau, fent una obra mestra amb els embatols del mercat. N’he fet només una petita recopilació, perquè el que he anat detallant als apunts i que mai veurà la llum (o sí) és increïblement fascinant. He acabat exhausta per endevinar qui i com i de la lamentable manera que tenen de fer-se mal els uns als altres sense voler deixar proves. I mira, la Guillau, la pesada, la que compra poc, aquesta és la que ha fet una obra d’art escrita amb tots els personatges que si pots, hauries de tenir lluny. I ho vendré, que algú ho publiqui, que algun agosarat tingui intrepidesa i sigui per tots. Jo he fet la feina, amb la Badí la xarcutera, el Horcuejel el carnisser que estava embolicat amb sa mare i per això no el pot veure. La Dolors dels pollastres que li agrada el carnisser, però se sent culpable perquè sembla que el seu pare va amb cadira de rodes per una ganivetada. Una sonada que tot el dia parla per telèfon mòbil i va muntar un incendi allí dins que una mica més i hi ha una batussa monumental. El que ven croquetes i opcions veganes, i escriu betzolades i llegeix llibres de personatges foscos, el Termens amb el carro trencat i que ho tira tot perquè un guillat li trenca una roda. Un batibull de foscor que m’ha fet lluir com escriptora i com a creadora de disfresses.
De fet, des de la més humil posició de creativa, crec que l’obra literària hauria de dir-se “la Guillau”. És més, el mercat hauria de portar el meu nom. Mercat Guillau. Ho veig, a les tapes del llibre i damunt la façana principal, el meu nom amb majúscula i llum de color vibrant. 
Una abraçada als lectors. La Guillau.