by Jordi Pallarès | nov. 24, 2017 | Articles |
De tant en tant juguem a bitlles. No deixa de ser un esport competitiu però alhora relaxat. Les boles llisquen sobre el parquet brillant i encerat. Un billar gegant, amb els cops de les bitlles quan cauen i que s'aixequen com per art de màgia. M'agrada...
by Jordi Pallarès | nov. 18, 2017 | Articles |
Plora. Per l'hivern que s'apropa. Pel doctorat en l'amor que has suspès fa temps. Per les claus de l'èxit que ja no tens. Pel gel que es desfà sense el tacte ni tan sols dels teus/seus llavis. Plora, per tot el que podries haver fet avui i no has...
by Jordi Pallarès | nov. 11, 2017 | Articles |
Mires un bitllet d'avió i el compres. Vols fugir. Vols marxar. Vols partir. Desconnectar de tot i no estar a prop de la realitat. Digues-li en una illa. O una platja de sorra blanca. Marxes del caldo d'informació i apagues tots els dispositius que connectin...
by Jordi Pallarès | nov. 5, 2017 | Articles |
Costa escriure amb tota la repressió possible al damunt. No per por. Si no per pena que és pitjor. La pena és l'avantsala de la mort. La podem evitar? No. Per això hem d'intentar no morir en l'intent i fer allò que ens ajuda a sobreviure. He estat...
by Jordi Pallarès | nov. 1, 2017 | Articles |
'El teu avi tenia el bigoti llarg i blanc i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps'. Quan el grup Manel va fer aquesta cançó no situava a l'avi a Brussel·les. Però quan hi ets, t'adones que la cervesa et deixa el bigoti blanc i que la...
by Jordi Pallarès | oct. 29, 2017 | Articles |
El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda. Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del...
Comentaris recents