by Jordi Pallarès | març 29, 2020 | Contes |
La Mò (de Mònica) tenia xats oberts tot el dia. Amb els de la feina, amb la dona de fer feines, que no hi anava però volia continuar tenint el contacte. Amb el redactor, el subdirector, que no el director perquè allà, la directora era ella, la Mò (de Mònica). Obria...
by Jordi Pallarès | març 28, 2020 | Contes |
Hi havien males notícies però no estava tot perdut. En alguna ràdio llunyana va sentir que avui canviaven l'hora. L'horari d'estiu, en deien i li va fer il·lusió sortir al balcó. Certament aquell espectacle era únic. De cop el vespre regalava llum al...
by Jordi Pallarès | març 27, 2020 | Contes |
El Jon Pelu era un home d'èxit. Professió de prestigi i la resta no li anava pas malament: sempre amb la camisa neta i olor de planxa amb aigua destil·lada ja evaporada. El Jon Pelu tenia una forma de pentinat ni millor ni pitjor, no ens posarem amb això. El que...
by Jordi Pallarès | març 26, 2020 | Contes |
El Biel Latoca era un prodigi que va formar-se a la pedrera del millor equip del món. El flamant jugador juvenil passava pels partits del diumenge al matí com una estrella. Una potència que calia conservar i evidentment va arribar al primer equip amb tots els honors....
by Jordi Pallarès | març 25, 2020 | Contes |
Totes les pilotes tenien un lloc per a fer la quarantena plegades. Jo soc de goma i vaig rebotar després que un nen no parés de picar-me una vegada i una altra contra la paret del pati. Doncs jo, vaig sortir disparada d'una partida de tennis i aquí estic. Va...
Comentaris recents