by Jordi Pallarès | maig 8, 2020 | Articles |
Aquesta lluna que va espetegant de terrat en terrat, que aterra a les pells més desitjades i cada vegada més orfes. Aquest vent de maig que porta la finíssima llum petita de la lluna sostinguda en el cel, aquest vent que eriça el principi del cor i acaba dins el volcà...
by Jordi Pallarès | maig 3, 2020 | Contes |
L'escriptor de contes escriu l'últim conte. Sap que és l'últim perquè la seva ànima esgota les gotes d'inspiració. L'escriptor de contes també sap que necessita respirar, donar un alliberament a la creativitat per agafar forces, tenir múscul...
by Jordi Pallarès | maig 2, 2020 | Contes |
L'Adela Fragment escoltava tants discos de vinil que tenia casa seva ocupada, parets incloses, d'aquells discos de color negre. Tenia vuit o deu reproductors amb agulla, autèntiques joies del so vinilat. L'Adela era una autèntica fanàtica, a més de la...
by Jordi Pallarès | maig 1, 2020 | Contes |
De camí al teatre, en Paco feia un puret. Només feia, aquell, al dia; però des de feia ja trenta-cinc anys, encenia el tabac i quan arribava a la porta, l'apagava. El Paco era una institució en aquell teatre mític, aixecant el teló, fent canvis de decorats,...
by Jordi Pallarès | abr. 30, 2020 | Articles |
El gat se’l mirava amb aquell aire de superioritat amb que els gats miren als humans. Havia vist al seu amo fer coses molt rares però aquell dia s’estava superant. L’home s’havia estirat a terra amb la panxa enlaire, parlava sol mirant al sostre, gesticulava i de tant...
Comentaris recents