La meva paraula: bullabassa

Relats frescos d’estiu (i X)

La padrina els hi va donar cinc euros a cadascun. No ho feia cada dia, però només de veure la cara dels dos noiets, ja li pagava la pena. Aneu amb compte, els hi deia, mentre sortien esperitats cap a la xitxarrada que queia aquell estiu.
Van veure aparcada la vespino color cranc. Ei Nico, aquest escúter no és de ta germana? I el Nico va dir que ni se li acudís pujar-hi, que era de la Lola i què fots?
El Franc hi va pujar, i si et veu ma germana et pela, que aquesta moto la té al·lucinada. I el Nico no es va poder creure que li fes el pont i l’engegués. El motor de la vespino no va fer llufa i va Nico, puja i anem a nedar. El Franc tan et donava una alegria com podies sentir-te amarat de suor amb una de les seves, perquè amb en Franc, fer arrencar la moto de la Lola, també li donava un impuls al cor que no ho sabia ni ell.
Els dos, sense casc, per la baixada del carrer que dona directe al mar, el Nico li diu que pari, que vol comprar un cucurutxo al súper de sempre. Un localot on pots trobar tota mena de productes, des de postals del Tibidabo que ningú compra, fins a cremes per picades de medusa, flotadors, clauers de flamenques, dònuts, paper de cuina, ulleres de sol ordinàries i un gran congelador on trien cadascú un gelat. Mentrestant, l’amo del súper (de Sarajevo) (vingut als noranta) (Franc aquest tipus fa por) ordena els sacs de pinso de gat.
Us dono cinc euros a cadascun, però no mengeu cap gelat que després no dineu, va dir la padrina. Per la porta del súper entra un guàrdia urbà i li pregunta a l’amo on son els dos alots, que els havia vist sense casc i que no deuen tenir ni carnet. I el de Sarajevo (això t’ho vas inventar Nico, no era d’allà) fa un gest en direcció al congelador i amb el gelat a les mans, s’ajupen i van grapejant per darrere els passadissos i esquiven al policia. La padrina ens va dir que ens volia a l’hora de dinar a casa, no més tard de les dues.
Un cop a fora al carrer, sense ser vistos ni per l’amo, ni pel guàrdia urbà (ulleres de sol Ray-Ban) (panxa bigarrada) (un figurer cregut) van pujar a la moto i Franc com collons pots engegar aquesta vespino sense claus i tu agafat Nico que de vida només n’hi ha una. Nico, explica’m coses de ta germana Lola, li demanava moltes tardes quan tots dos tornaven de parar el sol com una sargantana. Posa’t banyador que no et vull veure la titola, Franc. I sobre aquella vespino amb el gelat a la mà desfent-se, Franc que no hem pagat i que el de Sarajevo ens matarà, i ja tenien el policia al darrere, perseguint-los amb una moto potentíssima (amb aquell panxot ridícul) (com si fos un actor d’una sèrie caïnita) el Franc que va donar gas a la vespino, i en arribar a la rotonda de la platja s’escolen pel costat de dos cotxes Fiat Panda que havien tingut una topada, i el policia que no podia passar per perseguir els dos nois i ja tens al guàrdia urbà derrotadot, fent el palatreco empenyent els Panda, els turistes fent-li fotos, rient, amb una complicitat absoluta amb nosaltres, va ser molt fort Nico, sí o no?
I el Nico que pensava què li diria a la padrina. Jo només volia anar a nedar. I ara de pujada, amb gas a fons, però amb velocitat d’espelma, el Franc va xalar quan va veure que s’havia tret de sobre el policia. Van ser uns moments mai oblidats de per vida. Com es pentina els rínxols ta germana, li preguntava molts cops. I el Nico li deia que era molt pesat amb la Lola i que no podia tenir cap mena d’esperança, perquè Franc tu ets molt lleig i la meva germana és d’una bellesa inquieta. Tu parles molt rar, Nico. Us dono cinc euros, però us vull aquí puntuals, si no us enviaré als campaments militars aquells, diu la padrina. Amb el gelat encara a la mà, quasi tot desfet, el Franc aparca la vespino sobre el panot davant la porta de cal Nico. Amb aquestes surt la Lola, ei que feu? I el Franc que s’eixuga els morros, traga de cop el gelat, i se li belluga una papallona aquí, a la panxa, no t’ha passat mai Nico? És com un vertigen, saps? Una alegria, una passió. Una bullabassa. Una bullinada al cor. Tu sí que parles rar, Franc. I la Lola, al·lucinada, pregunta què fa la moto aparcada allà, que abans estava més amunt i mai deixa el peu de la vespino així, i el Nico ja es veia al campament militar i amb el paper llardós de gelat a la butxaca, va entrar dins ca seu i ja ens veurem Franc. I el Franc, per fer-se el milhomes davant la Lola, li diu si li ha agradat l’aventura (ja saps Nico) (la vida només és una). Se sent la padrina de lluny parlant (sorollada d’esbroncada) amb el Nico.
A fora fa una bonança agostejada i el Franc i la Lola parlen de la vespino que està calenta, és estrany, a veure si me l’han volgut robar. I el Franc que fa seus aquells instants i pensa amb els somnis que té amb ella, quan fa bellugadís el capçal del llit amb una individualitat salvatge i ara la té allà al davant. Lola porta’m a donar una volta amb la teva vespino. Lola anem a veure el bressol de les onades mentre cau la tarda i la lluna es veu com un cigró preciós. Franc parles molt rar. Nico, a tu et parla de mi la Lola? Estan parlant aquí fora el Franc i la Lola, padrina, li diu el Nico. Us heu gastat els cinc euros? I el Nico recorda que te els cinc euros i el paper del gelat a la butxaca. Anem a fer una volta Lola, i ens colorem la pell i ens fem carícies i aquell estiu es van xiuxiuejar parauletes romanticoides. Franc, sí vull, va dir-li la Lola a l’altar. Nico te’n recordes quan ens vam desempallegar del poli aquell? Lola, sí vull, va dir-li també el Franc. Nico seràs el padrí de noces. S’ha mort la padrina, era molt gran. Recordes quan ens donava cinc euros?
Això no t’ho hem explicat mai Lola, la teva vespino, un dia. No m’ho crec, diu la Lola, foteu unes contarelles de quan éreu xavals. El meu regal de padrí als trigèmins és un compte corrent, diu el Nico. Franc, jo només volia un fill i n’han vingut tres de cop, com ens ho farem?, diu la Lola. El Nico fa una moixaina als bebès i encara no es creu com n’han sortit tres de cop. Com ens has regalat tants calés pels nens, Nico? Recordes el gelat del de la vespino, Franc? Al paper hi posava enhorabona t’ha tocat el premi de deu mil euros. Vau agafar la meva moto?, pregunta la Lola. Deu mil euros, Nico?
Avui que han nascut els meus nebots, he posat aquell premi en un compte al seu nom perquè no els hi falti de res.
Franc, tu què vas fer amb els cinc euros que et va donar la padrina? li pregunta el Nico.
Ara entenc perquè aquella tarda vam anar a pagar dos gelats a l’amo del súper, diu la Lola als dos cunyats abraçats com dos adolescents acabant les vacances.

Les vostres paraules han sigut:

Cor, mar, sargantana, llufa, passió, somni, Sarajevo, cigró, aventura, cucurutxo, inquieta, panot, vespino, amarat, Tibidabo, esperança, panda, empènyer, bonança, nedar, titola, al·lucinada, bressol, moixaina, lluna, trigèmins, xiuxiuejar, gat, bellugadís, espelma, capçal, rínxols, individualitat, complicitat, medusa, xalar, campaments, alegria, papallona, peu, moments, cranc, impuls, gelat, alots, bubota, vida, rotonda, absoluta, paper, milhomes, calés, cinc, cunyats, salvatge, xitxarra, padrí, tarda.