Micoco

Te regalo un otoño
Un día entre abril y junio
Un rayo de ilusiones
Un corazón al desnudo
Juan Luís Guerra -Bachata Rosa-

Comunicats d’estiu (VIII)

Al Micoco hi treballava la Dora. Apropeu-vos que us explicaré la història.

La Dora Saust tenia uns ulls prodigiosos, un festival captivador, les seves cames eren el vol d’un pinçà, suaus però fortes, titàniques. Jo era gairebé l’amant de la Dora.
Mai era tard allà dins, al Micoco, perquè tot tenia un aire de nit prometedora, boirim d’èxit, gent guapa a punta pala. S’hi ballava rumba catalana, flamenc i mai hi havia una hora per tancar. Les nits eren una riallada i un bàlsam al ferro de la rutina i als mals d’amor.
Posa’m una altra copa. Dora, balla’m més.

Al Micoco, s’hi desprenia un color brillós, l’escenari tenia un blau egipci i els instruments lluïen el metall de plata. Cada dia hi havia plaer, perquè el plaer no sempre és físic. Al Micoco és això: sentiment. Dora, abraça’m.

Ens vam enamorar quan ella ballava amb els “Muchacho y los primos” un vespre d’abril. Aquell número va ser etern, tots van estar esplèndids: el Sauco Miguelon a la percussió, el Bimito Cruz al calaix, i de palmeros el Raspa Pelon i na Almarita Bombon. Cantava el Muchacho, i la Dora ballava acompanyant totes aquelles notes celestials impregnades de rumba i festa. Aquella nit. Amén.

Quan el cel ja començava a cridar llum de dia, va passar el que tots us esteu preguntant. Per què la Dora Saust es va fixar en mi?

La gresca era tan impressionant, que jo, ebri d’emoció, la pell musicalitzada, el cor que clamava més i més, saltant i ballant… necessitava anar al bany.
I pot semblar trist si no fos perquè.

Ens vam creuar en un dels passadissos negrossos del Micoco, i ens vam dir <hola>. Ella va agafar-me de la mà i em va pujar a l’escenari! Allà el Sauco Miguelon em va dir que fes el que pogués mentre ell anava tocant el timbal i na Almarita, que feia palmes, reia a cor que vols, animant-me a tot. Jo cridava extasiat, anestesiat de bogeria plaent, xisclava, però ningú em sentia, perquè quan estàs al núvol de l’èxit, ningú t’escolta, i en l’emoció extrema de viure allò em vaig posar al mig de l’escenari, ballant i bramant i reia enmig del degoteig de cants i aplaudiments de festa i rumba i teclats i resava al cel que mai acabés aquell moment, i volia que fos etern, palindròmic, indestructible.

Dora, ho recordes? Vols que t’ho expliqui de nou? T’agrada com t’ho conto?

Vas venir i em vas besar, en plena actuació. Feies olor de perfum fresc de llorer i vespre de juliol. Les teves retines estaven plenes de gatzara i mentre s’apropaven, jo veia un camp de vinyes plenes de raïm i vi fresc, i quan els teus llavis van fer contacte amb els meus, la fredorada muscular em va recórrer pertot. Tu i jo, abduïts i difuminats, ennuvolats al bell mig de la festassa, besant-nos i allò ja era tan preciós, molsut, polpós, que serà per sempre. Dora, per què vas morir?

Em vaig abraonar al més alt, el vaig tombar, el vaig reduir fins que l’altre idiota em va cardar la cervesa pel cap, i mig estabornit, no se’m va acudir res més que treure un talla pizza de la butxaca. Sí, un talla pizza, perquè jo treballo fent pizzes en un forn de Muntaner, però això ja ho explicaré en un altre relat.
I el peu d’aquell idiota li penjava de tal manera que va venir el Sauco Miguelon, que és gitano de sang, i li va voler arrencar, a més del peu, el cap. I es va muntar un sidral al Micoco, que només sé que a l’informe pericial de la policia local, no va quedar ni un tamboret sencer.

I la Dora, que en mig de la tangana va quedar darrere la barra del bar, i plena de vidres al cos, va anar perdent tanta sang que va morir allà.
L’últim que li vaig dir-li va ser: -Dora, marxem d’aquí.
I va dir:
-Sí. Marxem, on sempre hi hagi estiu i el mar a prop.
I va morir, entre els meus braços, en un raco del Micoco. 

Dora, cada dia, t’escric des de la platja.