Posem-nos positius: Dels rius en podem fer penjolls. Del mar enrabiat estirarem fils per fer tovalloles de platja. De la sorra humida en farem ciment per la felicitat i que duri molt i que aguanti tot. Del paisatge fet malbé en quedarà tan sols una postal i la...

Quan arribava a casa, el primer que feia era sortir al balcó. No feia res més abans que obrir la finestra i sortir fora. Cada tarda observava com el Sol feia allargar la llum del dia sobre els terrats del davant. Sumava tots els minuts de més que el capvespre li...

Els he vist passar a prop de la Lluna, suposo que volien saber quina olor fa. Els he vist baixar del camió per abraçar, que fa molta falta. També he vist com miraven de tu a tu, fixament, escoltant (també ens cal moltíssim). He vist com saltaven entre els balcons...

Li agradava tant el cap d'any que cada dia es cruspia el raïm i cantava els quarts i les hores. Era lo seu: els barrets brillants, els antifaços de tots colors, les serpentines llargues quan bufes i tota mena de guarnició lamentable que hi havia a les botigues...

M'agrada quan després de les vagues de petons, no deixem de fer-nos petons. M'agrada saber que el mes d'abril està a la cantonada, esperant amb les roses fresques i els llibres que encara no s'han acabat d'escriure. M'agrada quan el dia...

Qualsevol Nadal era bo per fer veure que no anava amb ella, que la felicitat no portava el seu nom. Ni els llums, ni els aparadors, ni la falsa tendresa que la gent porta dins, de forma incorporada. La Soledat Pocafesta era una ànima que dansava pels carrers...

A la vida tots necessitem un bon cop de sort. L'Amadès Fortunat l'havia tingut, aquell Nadal perfecte, quan van tocar-li uns quants milions de pessetes a la loteria. Van ser unes festes plenes de coses innecessàries, ridícules i que en cap cas calien, però...

El Fermí Bonfum era molt apàtic amb el Nadal: un home que no li feia cap riure, cap gracieta, cap cosa, una mena de mandra allò de les festes. Caminava lacònic enmig dels carrers engalanats plens de llums i ninots grans de color grana i música repetitiva de nadala va,...

No m'agrada veure't trista, ofuscada, tensada entre la rutina. No m'agrada la pluja que es barreja entra la llàgrima del sofriment. No m'agrada la tardor freda i fosca i lenta, ni tampoc les distàncies agòniques entre el que tenim ara i el bon...

Si pogués tornar abans de l'estiu perdria, encara més, molta estona contemplant el Mestral i la Tramuntana girant la vida. Si pogués tornar enrere miraria als ulls i no de reüll. Tocaria amb les mans i amb el cor i no pas amb el cap. Si pogués tornar una mica més...

Les petites victòries cal celebrar-les: acabar de fer el recompte el passat diumenge. Així és el meu resum després de les Eleccions Generals: Caminar diumenge passat a les 8 del matí pels carrers buits anant al centre electoral i NO tenir la sensació d'estar en...

Dels trenta als quaranta he sigut un animaló nocturn que esperava a caçar: il·lusions, somnis o inclús alguna bogeria necessària, fins que moltes vegades la nit m'acabava caçant a mi i ja veus, amb un pam de nas, fent mandres fins tard al matí. Els vint són una...