Paradisos artificials de tardor VII És molt difícil de fer, per un home com jo, una recomposició física digna després que volatilitzés el meu cos. No em vaig adonar de res. Només recordo veure el noi que hores abans havia estat a comissaria i li havia fotut un parell...

Paradisos artificials de tardor VI Arribo a l’aparcament de terra al poble i deixo el Renault tal com freno. L’aire és diferent a Barcelona. Al País Basc tot té un ritme i un ambient dispar, com sí d’alguna manera ens transportéssim a un altre món, per això té la...

Paradisos artificials de tardor VI M'he llevat en un llit gegant. Plou fluix. Tinc ressaca de coses molt ràpides que han passat els últims dies. Llegeixo una nota que m’ha deixat el noi que he compartit la nit. Ha marxat a veure la família al País Basc. M’hauria...

Paradisos artificials de tardor V Tot i ser una desconeguda, la deixo dormint. Així, estirada, sembla una escultura feta a mà guiada per un artista perfecte. Mai m’havia allitat amb una noia igual d’espectacular, si bé que no és la bellesa física, sinó una aurèola que...

Paradisos de tardor (IV) Les notícies parlen d’un atemptat a Barcelona. Des de Dublín no m’arriba cap ordre, cap indicació si he de tornar o no, però agafo el primer vol que hi ha. Ara és un bon moment perquè amb tot l’enrenou buscaran sospitosos per carretera,...

Paradisos artificials de tardor (III) Patrullem amb el Jose, company de batalles de fa molts anys. Ja des de la mili i després a la Legió, formem ara una parella policíaca potent. Barcelona està boja. Els atemptats ens turmenten, però ho  portem dignament. Cada dia hi...

Paradisos artificials de tardor (II) Quant a l'aeroport, sortim del lavabo, amb clars símptomes del que acabem de fer, dos homes que diuen ser de la policia de paisà, ens fan arraconar en un passadís estret, lluny de la cua d'embarcament imminent a Dublín.Quedo...

Paradisos artificials de tardor (I) Es presenta a casa amb un Renault groc i aparca sobre la vorera. El veig des del balcó i tinc uns nervis de foc. Com si fos principiant, saps? Amb dinou ja soc una veterana de les cites, però no m'acabo d'acostumar mai al vertigen...

No tanquem a l'estiu (i IX) Aquesta estesa de llums als carrers a les vuit del vespre. Aquesta calor de migdia i fredorada a les matinades, com si l'estiu i la tardor fossin dos amants perfectes. Aquest relat que ja no hauria de ser d'estiu i malgrat tot, entra dins...

No tanquem a l'estiu (VIII) El fuster veu el mar des del seu taller. Va heretar l'ofici del seu pare, ara ja mort, i en fa de la seva feina, la seva vida. Coses a mà, com les d'abans, coses fetes amb el tou dels dits, pensades, creades, conscient. El fuster, cada dia...

No tanquem a l'estiu (VII) La SH portava un estiu d'anar i venir de cites a dojo. Va proposar-se, quan voltava Sant Joan, que aquest any soparia dia sí i dia també amb alguns individus que li entressin pels ulls a l'aplicació. Suposem que la SH estava necessitada...

No tanquem a l'estiu (VI) Li van dir tants cops, li van insistir des de la feina, els amics, la família, els veïns i exhortar fins a l'avorriment, que al final l'HN va anar a comprar un ventilador de sostre. Ell ja és de bon dormir, però les temperatures havien de...