A la meva ciutat la llibertat
és de totes les dones i dels que volen
en somnis de ninet que busca el mar.
Andreu Gomila –El mapa–
Escrits frescos d’estiu VIII
La Vanessa i el David estan estirats al sofà en un d’aquells dies que tot bah.
Ella li proposa d’anar a la platja i el David, li diu, vinga sí. Ell està a punt sempre per gaudir d’un dia vora el mar. La Vanessa es posa el banyador i veu que al darrere l’armari li ha quedat un parell de jerseis d’hivern. Quan els guarda amb tota la roba d’abrigar, s’adona que està tot barrejat amb bufandes i ho endreça. Un cop amb el vestit de bany posat, va a la cuina a beure aigua i s’adona que els gots de la pica estan bruts i els posa dins el rentavaixella; però a dins està ple amb tot net, així que el treu i ho posa tot al seu lloc. El posa en marxa i resulta que no funciona. Mira a Google el servei tècnic de la marca i pensa que trucarà de camí a la platja perquè si no, s’acabarà fent tard. Surt de la cuina i la Vanessa veu el sofà destapat, i pensa que ara que està tot obert, no cal que agafi pols, després de tota la calerada que els hi ha costat. El tapa. La tele està amb el llumet vermell i decideix desendollar-la, perquè si hi ha tempesta i es trenca la tele, imagina’t tu l’avorriment. Passa per davant del bany i aprofita per fer un pipí perquè no li agrada evacuar dins l’aigua del mar; passa el dit per una rajola blanca i veu que està plena de pols. Toca la del costat i està pitjor. Decideix agafar un petit cubell i netejar les rajoles del lavabo. Queden brillants. Pensa ara amb la set que poden tenir durant el dia i amb l’aigua freda per anar a la platja, perquè si fa molta calor pot ser com un brou. Va al frigorífic i no hi ha l’ampolla de vidre plena. Agafa una cantimplora antiga de color vermell, la neteja i la Vanessa aprofita per treure tota la cassolada del calaix i ordenar-ho tot de més gran a més petit: paelles, olles, safates de forn, i per fi posa l’aigua dins aquella cantimplora vermella amb uns quants glaçons, que en posa masses i vessa tot i ha d’agafar el drap net de l’assecadora i aprofita per treure tota la roba neta i, ja que la Vanessa té totes les peces als braços decideix planxar una mica, plegar tota la roba i endreçar-ho tot dins l’armari. De cop li ha vingut el cap el banyador que porta i no sap si hi ha algun pèl despistat a l’entrecuix i s’ho mira. La Vanessa sap que des que va fer-se la depilació làser cal tenir en compte que no per liquidar el pelatge púbic, una pot baixar l’alerta. Ara sí que acaba amb la rasurada parrussa. Abaixa una mica la persiana per si fa massa vent. En fa. S’ha tancat de cop la porta de l’estudi i aprofita per falcar la porta amb un ninot que pesa molt i que és especial per aguantar la porta. La Vanessa decideix fer-ho amb totes les portes del pis, però no té tants ninots, així que agafa unes falques de plàstic que van comprar a uns xinesos fa un parell d’anys i les clava totes sona la ranura de les portes. Quan ho fa a l’habitació a on té els llibres s’adona que hi ha mal posat un poemari de l’Andreu Gomila i quan l’agafa li ve de gust llegir un parell de versos. Quan l’endreça, el posa al costat d’una novel·la que mai tindreu prou lluny i pensa que algun dia haurà de portar molts llibres que son una autèntica sentina a la biblioteca del barri. De reüll veu l’invent literari del Borja Bagunyà (Els angles morts) però no l’agafa perquè sap que s’enganxarà a qualsevol pàgina i potser s’està fent tard per anar a la platja.
Desendolla el ventilador de l’habitació del canari perquè aixeca molt pinso i quan tornin, no vol haver de passar l’aspirador. Quan ja té el ventilador parat, veu unes poques formigues. Les aniquila amb el dit, però torna a la cuina i agafa un producte que veu que està caducat; això no obstant, és igual, es diu ella, perquè no vol fer esperar al David per anar a la platja. Tira el producte per tot el sòcol de l’habitació del canari, però ja que hi és i com que li fan molta angúnia les formigues, tira esprai per tot el pis, a tots els racons i gasta el pot. El llença a la brossa dels envasos i està plena, la treu, fa un nus, es forada la bossa, li cauen tots els envasos a terra, escombra, frega. Aprofita per fregar tot el pis, entra a l’habitació del canari i veu que està com dormint, estirat. A la Vanessa li ve la idea que això no és normal, però potser s’està fent tard. Va a mirar-se el canell i no porta el rellotge.
I quan va a buscar-lo, veu al David assegut al llit i ella li diu que s’espavili, que encara l’haurà d’esperar i les tardes comencen a fer-se més curtes de sol.
Comentaris recents