Sabó de coco

Tots tenim frases que ens han fet mal i d’altres que ens han salvat -Carles Capdevila-

Tardorada III

Es va llevar i va veure el cel blavíssim com una gota d’aigua de mar. Va fer el cafè bullint i l’aire que entrava per la cuina li relliscava per les galtes encara adormides. Va veure el telèfon que callava, no donava senyals, encara no. Fins quan podrà aguantar el neguit d’agafar l’artefacte i escriure-li?
El sol, ja lluent, injectava llum al menjador, el cau on recauen tots els records d’abans-d’ahir, on encara hi ha les engrunes de pa amb tomàtiga i algun tros de carícia que va caure juntament amb la roba. I des de llavors, el silenci i l’espera. Tota la calma tensa es filtra amb la dutxa, que li deixa la pell vermella, el sabó de coco i l’atmosfera calenta. Ara sona Shea Butter Baby d’Ari Lennox, i s’embolica el cabell xop amb una tovallola beix i el cos amb un barnús crema.
Torna a mirar el telèfon i li molesta la netedat de la pantalla sense cap missatge, perquè ella el vol brut de paraules, de xerrameca banal, de frases insubstancials, perquè al final això la te connectada a. A prop de. Sentint-se molt viva. 
El matí és una autopista d’una frenètica tranquil·litat: passar la pols, fer llistes per la setmana, rentadora i assecadora a tot drap i deixar rodolar l’emoció quan per fi, treu aquelles engrunes del menjador. De cop l’aspirador traga un glop metàl·lic que el fa parar, i quan el desmunta, treu un anell d’or blanc, amb unes inicials que coincideixen amb.
Just quan agafa el telèfon per escriure-li que li envia l’anell per correu, i que fins mai més, truquen a la porta.
-Et porto el dinar, li va dir. I es van abraçar tan fort que van fondre l’or blanc de l’anell fent un camí de vida junts.