T’ha tocat

Podria ser la carta certificada, podria ser un dilluns de matinada. El crit de la por colant-se per totes les cases a l’hora de sopar, amb els pijames posats i sopats. Podria ser un sobre fred, sense poder dir que no, sense res que faci possible dir que no ho vols. Podria ser la notícia a deshora, com l’acomiadament improcedent que és procedentment legal. Podria ser com el gelat que cau al peu desfet i s’enganxa i fa nosa i angunia. Podria ser el núvol gris i gruixut que es posa enmig de l’Airbus i mira que teníem un bon vol, cordeu-vos el cinturo amics. La turbulència, el vòmit, el mal estar, el mareig, el puteig, les cames adormides. Podria ser la mandra de la incompetència del company, la trucada de la veïna que detecta humitat sota el teu bany, les obres de la vorera que comencen a les set. Podria ser la música d’un petó intens i que ara són les cendres de la combustió d’allò que era amor. Podria ser la capsa que vas triar i no hi havia premi, segueix buscant. És la pilota al pal al minut 82. És fer el gol quan vas perdent 5-0. 
És la trucada a mig matí i sí, és el carter. Podria ser la mesa que sempre veus de fora i estàs a dins, sense entendre que la política mai està de part teva. Podria ser que t’hagi tocat. 
I els ous també.