Select Page

L’home ha sortit de casa com cada dia per anar a buscar el diari i quatre coses més. Quan sortia del quiosc, l’entranyable quiosquer li ha desitjat bon any i l’home que ha sortit de casa s’ha sorprès que ja sigui cap d’any i que el temps passi tan de pressa. No hi havia caigut que avui era l’últim dia de l’any i és clar, no havia pensat res en especial per fer. 
L’home que ha sortit de casa com cada dia, va al celler per comprar un bon vi i celebrar el canvi d’any, però hi ha molta cua. Té paciència i aguanta. La cua avança molt lentament. Al davant té una parella de joves que s’estimen i s’acaricien les pells vermelles pel fred. Al seu darrere té un grup de gent que deuen voler comprar un bon dispendi de begudes. Passa el temps i ha recorregut pocs metres. Es fa tard i cau la tarda. L’home que ha sortit de casa com cada dia no té pressa. Veu gent desfilar que surten del celler carregat de bones begudes i molt contents, celebrant que per fi, ja tenen el que volien. Hi ha petits avituallaments a la cua, com ara menjar, picar alguna cosa i begudes calentes per fer passar el fred. La gent xerra i s’asseuen a terra per fer passar millor l’estona. Parla amb tota mena de persones alhora que passen les hores i cau la nit i comença el nou dia, que ja és un nou any. La multitud de la cua es feliciten, brinden i alcen les veus quan veuen el primer sol. L’home que ha sortit de casa per anar a comprar el diari és feliç de veure com la vida mai para, sempre avança lentament malgrat la cua d’un celler. Van passar molts mesos, qui ho sap, i l’home que ha sortit de casa s’adona que encara porta sota el braç el diari que va comprar per cap d’any. Mentre llegia tranquil·lament, una bella dona s’apropa i li diu: -senyor, què fa llegint un diari de fa anys?
I l’home que ha sortit de casa per anar a comprar el diari s’adona que la vida no és res més que fer una llarga cua d’espera, tenir paciència i que passin els anys encara que canviïn de número.