La Marina i el Gerard, surten

Ella el mira fixament amb el somriure als llavis. Ell fa moure el peu a ritme de tic nerviós. Els dos se saben agradats aquesta (segona) nit. Intueixo que és la segona perquè ja estan sopant al restaurant i la conversa sembla que flueix. La Marina quasi no menja del segon plat i embadaleix del moment. Es nota molt que li agrada el Gerard. Li agrada molt i bé. Ell punxa la forquilla amb delicadesa, beu un glop de cervesa, xerra pausat i no se'l veu destraler ni fatxenda. Són una parella molt jove (uns vint com a molt) i amb voluntat de viure coses boniques sense pretensions. Això només passa quan ets molt jove o quan estàs molt enamorat, perquè l'amor de veritat et fa baixar la cuirassa de l'orgull i et despulla fins a deixar-te pur d'essència i llum. Al fons, la petita taula agafa una magnitud de moment únic, d'espai concret entre dos que troben un de l'altre l'atracció màxima i qui sap si després l'extenuació dels cossos. Emociona veure com creix el ritme de la seducció en la distància: un petit privilegi que passa molt poques vegades i que m'he permès el luxe d'explicar-lo aquí. Ara ella va al servei i ell mira el mòbil però en realitat no veu res més que la Marina desfent el camí, la seva expressió, i què ha de fer per dominar aquesta festa que el cor li ofereix… aquest tram tram-tram tram, com un tren a tota pastilla i vinga la sang a divertir-se. El Gerard veu com ella torna flotant, com si fes una dansa preciosa entre el lavabo i la taula. No demanen postres i esperen el compte. La Marina apropa la mà a una barba jove i dèbil i els moviments semblen a càmera lenta. Comencen a caure les parets i la cuina crema, el terra brilla pel ball més bonic del món. Paga ella. Ell agraeix el gest tancant els ulls i una cara nerviosa i somriure delicat. S'aixequen fent-se tocar el nas sense voler i en aquell precís moment que es miren m'agradaria que el guardessin sempre a la vida: mirades úniques per recuperar anys després. Quan l'amor ha fet caure totes les taules i tots els comensals són animes invisibles i les ampolles de vi han explotat, la Marina i el Gerard surten del restaurant i potser conqueriran el món, junts. La màgia de l'amor és molt poderosa, perquè no només transforma el qui el viu, sinó que també es contagia.