Select Page

Fer un bon foc i esperar que passi la foscor fins a la matinada. Fer-nos l'abraçada final sabent què hem après i sense saber què ens falta per descobrir. Caminar muntanya amunt i trepitjar fort la terra fèrtil de neu. Guardar amb un paper els desitjos de tardor dins el banyador i deixar que es compleixin fins a les properes onades d'estiu. Escoltar la veu tremolosa de fred ben a prop fins que ens faci pessigolles a l'ànima. Trobar-nos entre els dits freds dins les butxaques calentes. Ballar sense roba rebent el silenci dels primers flocs. Cridar contra la injustícia de la mateixa justícia de l'Estat. Escriure coses tendres i dir-les, enviar-les, regalar-les. Mirar-nos i saber-nos valents davant les dificultats que sempre hi són. Recollir pinyes seques per encendre la flama que guiarà la por dels començaments, com un far. Treure la mà per la finestra i valorar el confort cada dia, cada nit. Treure les bufandes de cada any i olorar-les: copsar una vegada més que tot passa. Deixar caure una llàgrima i notar que marxa com la tristesa freda, aguda, cabrona. Intentar captar els núvols taronja i blavosos que hi ha al cel cada tarda i imaginar-los abans d'anar a dormir. Llegir-te un conte. Llegir-te els llavis. Imaginar-te llegint aquestes coses bones per fer al novembre i imaginar que potser les podem fer junts.