Què has fet durant deu mesos. Què has vist, tocat i olorat. Què has produït, creat, pensat. Imagina't. Com has anat fent, per aquí per allà, anar tirant, mira. Uns dies millors, altres pitjors, altres eufòrics. Deu mesos, cada dia, anar vivint. Si camines, són molts quilòmetres. Si t'agrada beure, són molts vins. Si t'agrada escriure, són moltes paraules. Deu mesos, cada minut al costat dels teus, amb les petites misèries que ens envolten, amb el mal de cap rutinari. Coses del dia a dia bàsiques. Abraçar fort i compartir tendresa: estimar-se sempre i bé amb els del costat. Deu mesos. Deu mesos de normalitat o deu mesos de presó. Què està passant perquè uns homes puguin passar-se els vint anys vinents (anys!) a la presó per decisions polítiques. Quin món aquest. Confeso que avui volia escriure sobre l'Albert Rivera. Però no vull anar a viure a Bèlgica que ja hi ha molta gent.
Entrades recents
- Un cistell de tendresa 01/09/2024
- N’has de tenir un 25/08/2024
- Me’l quedo 16/08/2024
- Em trobeu a faltar 11/08/2024
- Abans o després de la dutxa 04/08/2024
- Suïcidi literari 31/07/2024
- És urgent 24/07/2024
- Andrea Pigall 20/06/2024
- Negroni 09/06/2024
- Gomboldatge d’amor 26/05/2024
Comentaris recents