Blog personal
d’en Jordi Pallarès
BENVINGUTS
En aquest espai hi trobareu contes, històries i articles d’opinió. Un petit cabaret de paraules on tothom hi té cabuda. La lectura ens fa més lliures.
N’has de tenir un
No tanquem a l'estiu (VI) Li van dir tants cops, li van insistir des de la feina, els amics, la família, els veïns i exhortar fins a l'avorriment, que al final l'HN va anar a comprar un ventilador de sostre. Ell ja és de bon dormir, però les temperatures havien de...
Me’l quedo
No tanquem a l'estiu (V) Hi entrava una escletxa de llum embullada i l'MBK es va despertar, pensant ja feliç en el seu ritual de cada dia. Des que l'MBK va obtenir l'herència incalculable de la família política, a més del premi de jubilació que l'empresa li va...
Em trobeu a faltar
No tanquem a l'estiu (IV) Avui m'he llevat eufòric. He fet sortir el sol lentament mentre el cel es tintava d'un cítric esponjós. Avui faré allò que m'agrada, allò que sé fer de veritat. Planxaré la sorra de les platges i la faré blanca, la netejaré a fons per a quan...
Abans o després de la dutxa
No tanquem per vacances (III) Es moria de calor. I també d’amor. Es moria de ganes de posseir-la aquesta nit. El TB va entrar dins l’aigua. Era freda i gustosa, com les onades que li acariciaven la panxa bigarrada (de birres). Ella, la MC, estava estirada a la sorra,...
Suïcidi literari
No tanquem a l'estiu (II) Va endrapar mig tros d'entrepà, va deixar la cervesa a mitges, va encendre un cigarret, va obrir la finestra perquè feia una calor insubornable, es trobava malament.La NR va morir dolçament, o això van dir les notícies (que, d'altra banda,...
És urgent
No tanquem a l'estiu (I) El desconsol s'intensificava quan cada tarda, l'EM veia passar el vespre fins a les últimes pinzellades. S'adonava, el nostre home, que l'estiu s'atrevia a fugir cada dia una mica més, tot i que ho feia de manera lenta (és veritat) però...
Andrea Pigall
Són cafès, vermuts i gelats d'avellana,són les pells nervioses amb cada petó.Biel Martí -Els colors de la màgia- Catxapera primeveral (i VIII) Hi havia ganes de festa de fi de curs. La Gall, la cap d’estudis de tot el cicle de primària, secundària, batxillerat i...
Negroni
Trobo que és urgent que aprenguem a no jutjar-nos mai més. Blanca Llum Vidal. Catxapera primeveral (VII) He vist la lluna com volia estripar el cel amb la llum blanquinosa, com volia rebentar la foscor de la nit a carrers humits i llefiscosos. He vist estrelles com si...
Gomboldatge d’amor
I és que quin plaer no saber què t'espera.Noa Noguerol. Catxapera primeveral (VI) Un geni. Un actoràs. Un còmic metaficcional.El Genís Guerra era un home d'èxit al tapís envernissat de l'escenari. Tenia una mena prodigi connectat amb alguna divinitat (de no se sap...
Color farlopa
És tan important destruir com fer. I algun cop és més fèrtil destruir: és quan surten més coses.Miquel Barceló -escultor i artista- Catxapera primaveral (V) El Santi Marasca i el Manolo Vall juguen a cartes a l'eixida. El Manolo fa trampes i el Santi n'està molt...
Imbècils internacionals
Una nochePara hundirnos hasta el finCara a cara, beso a besoY vivir por siempreMojado en tiQuisiera ser un pezPara tocar mi narizEn tu peceraY hacer burbujas de amorPor donde quieraJuan Luís Guerra -burbujas de amor- Catxapera primaveral (IV) Acostuma a baixar al...
La bèstia
Vaig contant estels per culpa teva i em cauen al llit. Oques Grasses. -Com el dia i la Nit- Catxapera primeveral (III) Em deia que quirúrgicament, no era del tot encertat. Es referia a l'operació tècnica de la narrativa, de cos de la història. La professora Gemma era...