by Jordi Pallarès | nov. 5, 2017 | Articles |
Costa escriure amb tota la repressió possible al damunt. No per por. Si no per pena que és pitjor. La pena és l'avantsala de la mort. La podem evitar? No. Per això hem d'intentar no morir en l'intent i fer allò que ens ajuda a sobreviure. He estat...
by Jordi Pallarès | nov. 1, 2017 | Articles |
'El teu avi tenia el bigoti llarg i blanc i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps'. Quan el grup Manel va fer aquesta cançó no situava a l'avi a Brussel·les. Però quan hi ets, t'adones que la cervesa et deixa el bigoti blanc i que la...
by Jordi Pallarès | oct. 29, 2017 | Articles |
El diumenge a la tarda és una illa on van a parar els trossos d'esperança, els somnis pendents i el record de la vida viscuda. Els diumenges a la tarda són els carrers buits, la boira que s'aixeca de l'asfalt, el moment de la mandra i de la por. Del...
by Jordi Pallarès | oct. 25, 2017 | Articles |
La tardor fa soroll: de passat infantil i recordar aquell fred que feia a hores d'ara. Fa soroll de trepitjar bosc i que esclatin fulles. Fa olor de molsa i verd a les mans. Fa soroll de calma tensa. Un bellugadís d'aire que potser és la por. Un batec i ara...
by Jordi Pallarès | oct. 20, 2017 | Articles |
Ara que parlem tant de país i d'estat, de trampes i cartons, de pedra i tisora. El meu país és la meva gent, els del costat i els que truquen al mòbil. L'estat depèn de com es miri i depèn del dia, escolti. Depèn de la boleta que corra dins el cor, que a...
Comentaris recents