Select Page
Hondarribia

Hondarribia

Paradisos artificials de tardor (II) Quant a l’aeroport, sortim del lavabo, amb clars símptomes del que acabem de fer, dos homes que diuen ser de la policia de paisà, ens fan arraconar en un passadís estret, lluny de la cua d’embarcament imminent a...
Dublín

Dublín

Paradisos artificials de tardor (I) Es presenta a casa amb un Renault groc i aparca sobre la vorera. El veig des del balcó i tinc uns nervis de foc. Com si fos principiant, saps? Amb dinou ja soc una veterana de les cites, però no m’acabo d’acostumar mai...
Amants perfectes

Amants perfectes

No tanquem a l’estiu (i IX) Aquesta estesa de llums als carrers a les vuit del vespre. Aquesta calor de migdia i fredorada a les matinades, com si l’estiu i la tardor fossin dos amants perfectes. Aquest relat que ja no hauria de ser d’estiu i malgrat...
Un tauló de pomera

Un tauló de pomera

No tanquem a l’estiu (VIII) El fuster veu el mar des del seu taller. Va heretar l’ofici del seu pare, ara ja mort, i en fa de la seva feina, la seva vida. Coses a mà, com les d’abans, coses fetes amb el tou dels dits, pensades, creades, conscient. El...
Un cistell de tendresa

Un cistell de tendresa

No tanquem a l’estiu (VII) La SH portava un estiu d’anar i venir de cites a dojo. Va proposar-se, quan voltava Sant Joan, que aquest any soparia dia sí i dia també amb alguns individus que li entressin pels ulls a l’aplicació. Suposem que la SH...