Retalls de primavera IV
Recuperar aquell gramòfon espatllat i desembolicar el disc intacte que mai va sonar. Fer l’homenatge familiar a l’eixida de casa els avis ballant i pensant en ells.
Menjar síndria i fer petons vermells. Menjar meló i devorar-nos les pells dolces.
Engolir les postes de sol tardanes i somiar taronja pur.
Afeblir les nuvolades mentals remenant cireres mentre mirem el cirerer. Arrelar-nos al temps lent del pas dels rierols. Buscar un Ginjoler.
Omplir el cubell ple de gel, posar-hi les cames fins que recordem el fred que fa a l’hivern i saber que encara queda molt perquè torni i per un moment sentir-nos els amos del clima.
Beure’ns la lluna banca sota llençols blancs engolint-los les llengües i saber-nos esbaldregats l’un dins l’altre.
Esperar que passi el núvol blanc solitari per davant del sol i contemplar el blau imparable del cel. Cercar el núvol després i cercar un blau improbable de cel. Voldria escriure tots els blaus possibles en una postal.
Refugi X: tancar els llums després de treballar, notar com es desinflama el soroll de fa una estona i tenir ara sí, la seguretat de la solitud i compassar-la.
Escoltar les nostres pròpies paraules amb l’eco d’un crit a les muntanyes ja pelades del desgel, i pujar-hi, i veure la immensitat dels prats sembrats amb la nostra veu.
Fer-nos grans sota una alzina cada migdia, i integrar-nos a la implacabilitat de la natura i assaborir el fet que quan nosaltres ens morirem, l’alzina seguirà allà i segurament ens trobarà a faltar.
Refugi XI: torrar el pa i agafar un tomàquet, sucar-lo fins que regalimi per sota, banyar-lo en oli d’oliva i tancar els ulls durant la primera mossegada.
Recordar-me dels ulls de l’altre tancats al primer petó: saber-ho fer, encara ara.
Viure lluny dels dies grisos antipàtics que costen interpretar i empassar, lluny de la gent desagradosa.
Esperar la pirotècnia de Sant Joan per veure com la nit s’entortolliga majestuosament amb una besllum feliç.
Entendre la bigàmia quan entres al mar i quan en surts, al cap de dos minuts, et fons de calor.
Refugi XII: trucar-te. Dir-nos que som refugi. Que em diguis quin refugi has escollit de tots els que he escrit.
Comentaris recents