Magma calent

El silenci sempre dona classes magistrals.
Ponç Pons (Poeta)

Relats frescos d’estiu VI

L’home que era addicte al cafè estava fent un cafè a la terrassa de ca seu amb un aire reescalfat que corria aquella hora de la tarda. Amb ulleres de sol i una calma engolida per les vacances socials, va decidir fer un altre cafè, el desè del dia. A part de ser addicte al cafè, com a gran addicte, també ho era al cafè amb gel. Va obrir el congelador i va veure que només li quedaven 7 bosses grans d’aquelles de glaçons. Va començar a tenir una ansietat goluda, de les que maregen. Va anar a la botiga de la cantonada i li va preguntar a un noi d’origen Pakistanès quantes bosses de gel tenia en estoc. Li va dir que 12. Així doncs, va carregar amb tot el gel que va poder i va tornar cap a casa. En arribar va adonar-se que les 12 bosses de gel no li cabien al congelador. Les va posar a la nevera mentre va sortir corrent a comprar un congelador gegant. Va aconseguir que li portessin aquella mateixa tarda després de posar-se molt pesat amb la dependenta de la botiga d’electrodomèstics.
Va fer un cafè per fer passar tota aquella angoixa, va tornar a anar a comprar gel, ara en una gasolinera i va rebentar el frigorífic fins dalt. Durant un moment, l’home addicte al cafè, va notar-se les cames entumides perquè va intuir que havia de comptar quantes càpsules de cafè li quedaven. Només tenia 47 caixetes de 10 càpsules cadascuna, de totes les marques possibles. Va neguitejar-se. També va obrir l’armari del cafè molt: 7 sacs de 2 quilos cadascun, i l’home addicte va obrir ara el calaix del cafè amb gra: 8 sacs de cafè ecològic de 5 quilos; va trobar que feia just per arribar fins al cap de setmana. Va fer-se un cafè doble aràbic amb 5 glaçons a la terrassa, i just després va dirigir-se al supermercat a comprar cafè.
Quan arribava a la secció de cafès sempre li entrava un magma calent, una bullabessa d’alegria, ell s’emportaria a casa tot l’estant de cafès: torrat, semi aràbic, de Colòmbia, el robust, el libèric, inclús també compraria el cafè excelsa, que representa només al voltant del 7% del mercat actual del cafè; igual que el robusta, el cafè excelsa ha estat considerat de mala qualitat, i l’home addicte al cafè ja sabia que això es deu més a les males pràctiques de cultiu i al processament que per al mateix gra (una anomalia cafetera) (sense dubtes) (on vas a parar).
Un cop tenia als braços unes 30 caixetes de tota mena i marques de cafès en càpsula, va intuir-la. Era ella. Hola què tal com va tot?
Es va col·lapsar, li va pujar la cafeïna al cervell, se li va despertar aquella papallonada a la panxa que només es mou quan l’amor esclata. Li van caure tots els cafès per terra, es van trencar les capses de cartó, les càpsules anaven rodolant per tot el supermercat, la dona s’ajupia per ajudar-lo i per treure’l d’aquell mal tràngol i quan tots dos estaven recollint aquell escampall cafeter, ell va dir-li: et prometo que em desenganxaré del cafè, però que sàpigues que mai deixaré de ser addicte a tu.