Aïllament optatiu

De vegades hi ha tantíssima bellesa al món, que sento que no ho aguanto; i que el meu cor s’està esfondrant. -American Beauty-

Tardorada X

Callava la nit a la foscúria. Del cel només en vibraven Júpiter i Saturn, i l’illa quedava descoberta bellament dotada de gavota. Fa tres anys que va arribar-hi per canviar la vida absurda i travada.
Dies i nits absort en horitzó i molt d’infinit a la vista, molta bellesa i aïllament optatiu, però avui, l’ha vist. Cop al cor i flama a la pell i ara què en fem d’això? Mirades que guspiregen, somiadores, platòniques. Cada tres dies baixava a Inca per fer un doblegat de cabell d’àngel al Forn Sant Francesc. Després, a la plaça hi comprava unes hamburgueses, un parell de pits de pollastre i de verdura i fruita res, que ja tenia el seu hort a Campanet. L’ha vist avui dins aquell bar, llegint una novel·la que li sonava. Però no sap si podrà veure-la més. D’on havia sortit?
Avui, a Deià, el sol ha fet una glopada de llum que ha encès els carrers i el menjador de n’Aurora. Ella, ha sortit a passejar quan el poble encara era mut, i de seguit ha agafat el cotxe per anar a Inca. Un cop a la setmana fa la compra major a la ciutat i aprofita per fer un cafè amb llet molt cremosa després de tots els encàrrecs. Mentre llegia el final de la novel·la de Manuel Baixauli (L’home manuscrit) ha alçat els ulls a la porta del forn Sant Francesc i d’allí, n’ha sortit Ell. Amb un doblegat de cabell d’àngel a la mà i els ulls com dues rodes de carro de carruatge pesant. N’Aurora s’ha acabat el cafè amb llet molt cremosa i ha guardat el llibre i ha sospirat. Mirades etèries, vaporoses, impalpables, llampegants, com els fars. D’on havia sortit?
Va comprar les hamburgueses i de lluny, la va veure comprant fruita i verdura. L’aproximació va ser com un rebombori de sensacions, n’Aurora i Ell aproximant-se, a punt de vocalitzar, tenir-se a dos pams, hola què tal? Tinc un hort a Campanet. La brasa ja era cavalcant els seus pulmons i dansava l’ànima de la passió, el carbó actiu era a la pell calenta, vibrant, tòrrida.
N’Aurora no podia deixar de mirar les pupil·les nervioses i Ell tenia el cansament de l’alegratge típic de la millor sensació del món. L’amor.
I a Campanet va fer-se de vespre blau virtuós, les postres els van fer dins ca seu perquè feia fresca, i durant el cafè sonava Seguirem Somiant, de Sopa de Cabra. N’aurora i ell, van traçar una nit balear estritllada mentre decidien, engrescats, el millor lloc per viure: Deià o Campanet.
No sabien que tots els camins porten a la Serra de Tramuntana.