Em sembla que l’escriptura hauria de tendir a això, a la impressió que provoca l’acte sexual. -Annie Ernaux- (Pura passió)
Tardorada II
El diluvi arriba i em xumo les mans. De l’aigua que m’entra en filtro la calma, el coixí confortable, el sistema calmat que cau sense pressa, sense neguit. Tanta falta.
I així, llepant la meva pròpia pell, un univers es forma dins meu, planetes i cels de llum que apaguen les meves tenebres, les meves culpes, i sento com una explosió de flors que brillen i es mouen. La pluja, aquesta que no rovella, no oxida i forma el conjunt perfecte per crear nous camins. Tanta esperança.
I la terra que respira, i s’infla contenta, i en palpo la densitat, la textura, la sento, untant-me braços i cames, i m’endinso dins les arrels, enyorant vida fèrtil. Tanta vida.
Toco una argelaga humida, la molsa verda de pessebre, bosc endins recordant l’avi, agafats de la mà i menjant coca de vidre i xocolata, i escoltant els pinsans de fons amb la pluja sonora sempre, i que ja no ens fa dèbils. Records que ja no tornaran. Tanta tristesa.
Miro d’aixecar el vol tot i la blanor i el cel ja fa fosca. Aviat els núvols faran retirada i tot tornarà a començar.
I esperar més aigua caiguda del cel, d’aquella serena, dòcil, assossegada i que ofegui aquestes tempestes fosques. Tanta pluja.
He escrit uns versos per l’ocasió:
Cel de plom/gris merengat/cel com un gelat de cendra/cel gruixut de matinada densa/cel de papallona adormida/cel de balí/cel d’humitats ordinàries/bromós a l’horitzó/escuma de paper d’estrassa/cel de brou/cel insuls/celatge general/ cel de color revolta/cel introvertit/cel color petanca/cel penitència/cel tensat/cel agrisat/cel de color ara.
Comentaris recents