So just turn it up, let me go
I’m alive, yes and no, never stop
Give me more, more, more
Cause I like how it feels
Ooh yeah, I like how it feels
You know I like how it feels
Oh yeah I like how it feels
Should we love, makes us one
Let’s make a beautiful world
Take my hand, it’s alright
Cuz tonight, we can fly -Enrique Iglesias– I Like How It Feels

MD

I que encara quan camino em fixo si et veuré entre la gentada i el glop, de dia rient o de nit encara més. Redueixo la marxa quan algú se’t assembla, ajagut o atrafegat, guaitant la vida, encuriosit per tot. I que encara quan camino tinc ganes de tu perquè caurien una o dues dosis d’empenta, de moral, de potència a l’autoestima, de tenir la sensació que el divendres és sempre a tocar. Redueixo la marxa de la moto quan en veig una com la teva i m’asseguro que no siguis tu. I mai ets tu. Ja no. 
Malgrat que la vida pesa, segueixo dempeus, impacientat per saber què o qui o com faran pastosa la rutina que amarganteja, i això sí que ho feies bé: foragitar les absurdeses i riure com ho feiem pels passadissos, pels bars, a la tarima o ben sopat, criticant a tot cristo i sense tenir mai pressa per anar a dormir. I encara quan camino penso en el temps tan ràpid que córrer, que ja en fa tres que mai més de tu, que ja en fa tres que no, que és acollonant el buit sense aquell vigor. Redueixo la marxa quan penso en una conversa que vam tenir sobre els huracans i les persones, d’aquella gent que apareix i que arrasa amb tot i et fan voleiar la vida (ho associàvem com sempre a l’amor) i ara ja sé que vas ser un huracà per tothom: n’eres tan conscient…
I que encara quan camino penso en les coses bones que viuríem i que ja mai més. Però sempre agraït que vinguessis uns anys i fossis un huracà que es conserva per sempre a dins.

N’he fet uns versos improvitzats, com aquell joc que feiem després dels sopars:

Del blau Formentera al blavenc de la tarda/la llengua amb gust de llimona/ja tot en vida no queda res/només l’aire i el record que ho fan plenament buit/ha sortit el sol i tot encaixa/les bicis i l’ombra de vosaltres/l’amor fent passeig a l’illa turquesa/i com un vaixell de vela que marxa fent camins de sal/el blau Formentera i el blavenc de la tarda s’apaguen/quan torni a l’illa ens veurem/amb el gust de llimona a la llengua/les bicis i la llum i el ja era hora que vinguessis.