Us sabeu tots plegats molt a prop

El sol que no surti avui
i que tornin els estels,
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.
Maria del Mar Bonet -Alenar-

Escrits de primavera que no et veus a venir (V)

De totes les llums dels balcons n’hi ha una on hi ets, rellegint poemes, mandrejant, picant alguna cosa o fent una copa per cremar pena. I de totes les llums una s’apaga, i comencen habitar-hi els somnis, el son profund, el que fa fugir d’aquí i tot l’embat de la fúria. I veig una llum en un balcó, de totes les que hi ha a l’horitzó, que potser és on ara mateix surts a respirar la nit, que bada estona preparant negre sobre musc, i l’aprofites per desconnectar de totes les històries que t’han biografiat. Potser hi ets en aquella llum que veig a l’esquerra, i tens vistes al mar i que jo no, potser tens a tocar la platja i potser ara ja escrius des de calma, mentre fressegen les onades i uns quants textos per editar l’any que ve. De totes les llums dels balcons n’hi ha una on hi ets segur, tocant la guitarra, aprenent acords que ahir et semblaven impossibles, compartint amb els teus tots els teus avenços i riallades quan desafines, però us sabeu tots plegats molt a prop. Potser ets en aquella llum que veig de lluny, i rere la persiana hi ha tota la desventurada història feta miques i la nit, que és aliada a les pors i al salvatge monstre de la separació i ja tot son engrunes i nus a la gola, i pena i plor i què en farem ara de tan futur al davant. De totes les llums dels balcons n’hi ha un on ets, feliç i espai segur sense res més que un joc, un passatemps, una cançó, una dèria. I potser ara mateix mires balcó enllà i em veus escrivint coses de gent que està fent tot allò que escric.