Dona’m un Sant Jordi

No hi cap, el seu cos ni el meu desig orfe de devorar-lo. Sònia Moll (Faci’m oblidar el bosc)

Dona’m un Sant Jordi santificat a veure coses boniques, un dia més sensible, més a flor de, més intens i olors que agafen magnitud. Dona’m una ploma, un paper i un poc de vida que la imaginació corre sola i flueixen els versos, tota tinta per un dia especial serà poca. Dona’m una barca al fons i un onatge espumós que generi blaverol i camí de sal al darrera. Doma’m un dia daurat que espurnegi sobre l’aigua brava i que peti, sempre, la tramuntana. Va, dona’m una diada de llibertat a la paüra i la foscor, una treva, un espai de flors i lectura íntima. Que sigui una festa de càdecs, de flora total, de groc abella per tot. Dona’m un Sant Jordi on pugui firmar versos a les ciutats que ens van veure feliços, on érem regal i ganes i literatura intima, quan érem pàgines d’enigmes i resolucions resoltes a besades i pell boja. Dona’m una diada reduïda a un tros de celatge turquí i proximitat continguda, de tarda que s’allarga sense ombres i sopem tard avui, perquè a les nou encara clareja i fem una jornada elevada a la que més, infinita a nosaltres. Dona’m una nit de tendresa que espurnegi el cos a cos per tenir tot el Sant Jordi a dins.