Manual

Yo no sabía que no tenerte
podía ser dulce como nombrarte para que vengas
aunque no vengas
y no haya sino tu ausencia
tan dura como el golpe que me di en la cara
pensando en vos.
Juan Gelman -el lado oscuro del corazón-

Escrits d’hivern que no et veus a venir (V)

En la guspira de la redempció, el clamp de la impotència, set dies a casa i et desmuntes de tal manera que tot és fang i cendra. Hi havia vida just al teu davant i no ho sabies.
Assevera un manual de trobar bellesa dins els paràmetres d’aquest cau impotent. A ca teu hi ha la bellugor que busques fora i no descobreixes. T’ho escric de veres. 
Podries mirar l’últim crit de la tarda, abans no arribi el fosc negrós, i després el silenci que explota dins de casa, fora l’estrèpit del carrer. Què en farem de tanta inacció estranya? Apunta.
A la dutxa calcular tots els centímetres de pell que ja no et sabies, cada cova secreta, i rascar-te el cap a plaer durant quatre minuts, la precaució de cercar la comissura del que et semblava vell però no. Encara no. I assaborir un tòrrid bany que bull mentre defora fa glaçada i peta l’hivern mal parit. Tens set dies al davant. Només hi ha la proximitat de tu i això ja ha de ser una feinada. Cerca en tu el cos a cos, que fa massa que no el tractes.
Escriu un vers, un poema, unes línies que algú pot rebre amb emoció, amb tinta blava, i envia-ho per esperar una resposta (lenta) escrita a mà. Fes-te el millor regal de sentir com brolla de dins un enginy desconegut, aquesta llibertat de convertir el cor amb un espectacle d’inspiració. Tingues una hilaritat amb tu.
També pots llegir l’última novel·lassa d’en Xavier Aliaga -no estem morts, amor- i adonar-te que el món es para en l’última pàgina, sentint que la lectura ens fa lliures, ens fa millors, i després seure al sofà hores i pensar amb el poder de la lletra, que és l’arma que desfà pors. Gràcies, Xavier pel tros d’història i a l’Àlvar de la Temerària per la recomanació.
També pots treure el nas per la finestra i notar la gelor al davant i just en acabat fer un glop calent per refer la trencadissa glacial. Fa fred a fora, però et queden set deies per trobar el termòstat regulable abandonat. Pots fer-te feliç cantant per dins la curativa veu de la Ju: visc, endins meu,l’abandó d’una ànima, viva i grisa, que respira i respira. Pots tocar les notes de la pell via música.
I girar-te i veure els llençols a mig fer i mandrejar el plaer que el temps es para i et fons en el somni plàcid de la nit calenta i busques com allargar el dolç gust de la desmesurada rauxa i al matí ja no hi ha por de trobades impàvides ni roba gruixuda mandrosa ni la força bruta de la matinada que és abrupta i ferma i et calen mil súpliques per no tornar a la rutina de foc que per fi entens que no vols i ja no tens res a faltar res excepte una mica de pluja per fer mullar els pètals d’aquest cor que potser començar a roncar temptació de saber que és teu.
I si t’avorreixes, et deixo que posis les comes que falten.