“Queda amor en aquest món, i t’estimo molt, i t’estimo molt i també tinc por” –Oques Grasses–
Escrits de tardor II
Ara el cel engoleix el sol, les coses han canviat. La tardor espetega forta i al capvespre tot és un mirall de llum. Les muntanyes son de color blau i amb les tardes tan curtes, retallen perfils perfectes a la façana universal. Ara ja ens queda una sola cosa bonica: el cel brilla més estona, les estrelles estan més a prop, la nit és present a cada cantonada. Volen els secrets sobre els terrats i les carícies menudetes abans les sis, que tot ja és fosc. Cal invertir en colors i no en temps, perquè aquest és fugitiu i s’escapa.
Tenim una hora més, però falta llum: ens cal claca coloraina durant la nit.
Porta els teus ulls plens de vida i ballarem la millor balada nocturna. Sí, avui, que estic boig per tu.
He escrit uns versos per l’ocasió:
La vida semblava un tall fet a mida/la sang del tall brolla i calla/i ara curo ferides d’abans i de sempre/les que em semblaven inofensives i ara son mort/la mort feta a mida/però tinc sort de controlar el tall i la ferida que pica i cura.
Comentaris recents