Select Page

Hauria volgut que les coses vinguessin i les coses no venien: la mort i la primavera. -Mercè Rodoreda-

Tardorada I

Anirem recuperant-nos amb la coparticipació de les nits fogoses, llargues i que cremen: algunes noves, algunes ja conegudes (que ja ens coneixem) i aquelles tardes llargues on els minuts volen i no pot ser que ja sigui matinada. Ens farem el favor de sortir d’aquest estiu de puntetes, i caure sobre el llit de cop i amb ganes i xerrameca i catarsi continuada amb la vida més enllà i fins al mapa de la son.
Faré guàrdia aquesta tardor, que no fugim de les paraules boniques i les coses que ens queden per dir: aquelles tan sobergues, portentoses i que fan el miracle perquè no em desnuí aquí mateix. I fem-ho ara, que els blaus estan en sintonia i la música que han posat és plena de pell i Norah Jones Baby I didn’t mean to hurt you i cada acord és un territori expansiu. Amor proper de tardorada plena i ja en sentirem a parlar com sempre, entre llençols.
Desbotonar-nos compte enrere, com aquesta llum que ja recula i te pressa. I tenim pressa per abrigar-nos a les feres que tensen i cal estar junts i anirem recuperant-nos amb la coparticipació de les nits fogoses.
La mullena de les pells quan ens mirem ni que sigui una mica. 
I ja és tardor.