El botó que falla

Un botó per trucar just en el moment, el botó de veritat perquè t'hi posis. Parlem. Un botó perquè finalment despengis. Hola. Què tal vas. Si hi hagués un botó per saber com estimar a cada moment: per cuidar, per no molestar, per sentir-te a prop, per dir el que vols sentir. Un botó per pressionar i sortir volant. Prémer fort i oblidar, no saber-ne mai més res, ja està, ciao. Un botó per propulsar i ser allà on sempre penses que hauries de ser, lluny de totes les rutines absurdes, lluny de fer-te el nus de la corbata cada matí, lluny que se't posin per corbata cada diumenge a la nit. Si hi hagués un botó per saber fer-ho tot: compondre, fer uns versos en una nit d'amor desmesurat, saber tocar el xilòfon o improvisar fer un vi. Si poguéssim tocar el botó de salvar-nos just abans de la visita al metge, just abans de la punxada dubtosa, just abans de l'últim no passa res. Pressionar intensament el botó per no sentir el vertigen, la gola trencada, el nus sec, el pit que puja agònic i penja d'un fil a la llàgrima. Si hi hagués un botó per saber dir-te que sí. Sí a dubtar de tot i no passa res, sí a sentir tantes coses que no sé si seré capaç de marxar mai més. Sí prémer aquest botó que ho posi tot cap per avall i trobar-nos a la lluna de València fins que el cor faci la falla final.