Petits regals

Respirar l'aire de tarda i tragar la primavera prematura. Escoltar promeses i poemes guardats dins la caixeta dels records. Notar l'abraçada immensa a la distància, entre el mar enrabiat i la tramuntana que bufa. Tornar a casa i fer un got. Treure les nostres fragilitats i acariciar humilitat. Saber-se lluny però tenir-ho tot a prop. Voler estar aquí però saber que pots marxar molt lluny. Trencar-te per la meitat i cosir-te d'experiència, amb valentia, sense pressa, sentint-te com tot va esquerdant-se, però enganxar cada peça i seguir. Llevar-se i fer la revolta contra la tristesa i la desmesura d'aquest desert tan sec. Provar-ho demà si no guanyem. Seguir fins que s'acabi aquest hivern. Continuar fins a trobar el color dins l'estiu. Tocar les nits com si fossin delicades i guardar-les, omplir-les de llum als matins rúfols. Enfonsar la mà dins la sorra de platja i notar el tacte humit i la remor constant de les onades. Observar-les com venen i marxen i trobar-les a faltar. Delirar-se del cel que cada dia cau: morat, malva, marí, taronja i de groc foc. Gravar-se els ulls amb aquests vespres que ara ens regalen, murmurejar paraules que ens vàrem dir i que ens fan feliços. Aturar les espases que estan a punt de partir-nos el cor. I quan hi hagi el somriure, aturar els rellotges i fer-nos xapes per enganxar-nos-les al pit.