Marxar i acomiadar-se. Després el buit i el silenci. I anar traient tot allò que guardàvem i els records enterrats darrere l'armari, catifes i calaixos mig trencats. Unes tisores que obrien les cartes d'abans, de les que s'escrivien a mà. Un llapis antic sota el sofà. Unes fotos de joves amb fills, o sense, tant fa. I les cortines que acumulen els fums, les olors, les llums de totes les tardors que s'han compartit. Un se'n va però deixa coses. Creacions, dibuixos, alguna frase, un llibre que tant va agradar, un regal, una peça de roba i totes les bufandes que s'enganxen als freds de les ciutats passejades. Acumulem un festival de material valuós i efímer: perfums de pell jove, sabó compartit i les tasses de tots els cafès de cada dia. Un dia no hi som i algú ja plora per no omplir cada racó de coses nostres. Pinzells nous i teles blanques, fulls plens de notes i dibuixos absurds de quan parlem per telèfon, una calculadora sense pila, un llum de taula que il·luminava tots els secrets, totes les veus baixes i les lectures nocturnes. Miralls que ara parlen i diuen que no puc viure sense tu.
Entrades recents
- Li tirava els trastos 19/11/2023
- MCMLXXIX 08/11/2023
- Un paquet molt gran 29/10/2023
- Aquell clítoris inflat 11/10/2023
- Vint minuts finals 24/09/2023
- No demanis excessos 11/09/2023
- Sí a tot 03/09/2023
- L’estava esperant 25/08/2023
- No ho sabia ni ell 19/08/2023
- A punt de menstruar 10/08/2023
Comentaris recents