Si no hi som

Marxar i acomiadar-se. Després el buit i el silenci. I anar traient tot allò que guardàvem i els records enterrats darrere l'armari, catifes i calaixos mig trencats. Unes tisores que obrien les cartes d'abans, de les que s'escrivien a mà. Un llapis antic sota el sofà. Unes fotos de joves amb fills, o sense, tant fa. I les cortines que acumulen els fums, les olors, les llums de totes les tardors que s'han compartit. Un se'n va però deixa coses. Creacions, dibuixos, alguna frase, un llibre que tant va agradar, un regal, una peça de roba i totes les bufandes que s'enganxen als freds de les ciutats passejades. Acumulem un festival de material valuós i efímer: perfums de pell jove, sabó compartit i les tasses de tots els cafès de cada dia. Un dia no hi som i algú ja plora per no omplir cada racó de coses nostres. Pinzells nous i teles blanques, fulls plens de notes i dibuixos absurds de quan parlem per telèfon, una calculadora sense pila, un llum de taula que il·luminava tots els secrets, totes les veus baixes i les lectures nocturnes. Miralls que ara parlen i diuen que no puc viure sense tu.