Primer aniversari

Avui es miren aquelles fotografies i celebren que fa un any es van conèixer en aquella escola on finalment, van poder fer-se el primer petó i just després, votar. Els dos saben que ara hi ha molta nostàlgia en l'ambient, en els carrers i a moltes cases on avui, demà i des de fa un any, tot ha canviat. Però també saben que és l'aniversari d'un amor que va començar aquell matí gris i plujós. Tots dos, entre les files de gent per poder entrar i votar, van girar-se i ja els tenien al damunt. Els armaris violents i rabiosos que buscaven urnes carregaven sense compassió. Ella va ser arrossegada per anar a parar sobre del noi, i van agafar-se fort de la mà, quan un encaputxat i amb una bossa d'escombraries (que saben que no era cap urna) els donava una puntada a la cama, així, com de premi. Van mirar-se i després van plorar. A vegades l'amor el trobes en matins històrics, en jornades èpiques, defensant una cosa tan bonica com la llibertat. I ara per ells la llibertat és despertar-se cada dia junts i escoltar música, llegir els mateixos llibres, esmorzar galetes d'avena amb llet d'arròs (quantes coses tenim en comú) i mirar fotografies d'aquell dia que, tot i el gris dels grisos, el batec de la llum els va fer encendre el cor i les urnes. Van votar República i van votar estimar-se fins a sempre. I tot i que la República encara no ha arribat, arribarà una nena que es dirà Joana després de Nadal. Sempre i quan l'Enric Millo no digui que tot plegat és il·legal, anormal, anticonstitucional i anti democràtic com ell.