Preparant la fugida

Està la cosa per fugir en vaixell pirata, com aquells dels dibuixos animats. També estaria bé poder fugir amb una furgoneta Citroën 2CV, amb matrícula sense lletres, color crema. Fugir per un temps en bicicleta estàtica mirant la tele, i fer mocions de censura a la mandra. Fugir de la ciutat amb un globus del Viena i provar d'enlairar-nos. Fugir de la pena amb una samarreta del Liverpool (per dir un equip qualsevol) i tornar amb bons records d'aquesta ciutat. Fugir amb una barqueta remant fins on puguem, encara que sigui a la roca més propera, però ja és fugir, ja és marxar, ja no és aguantar l'asfalt; comença a cremar. Fugir amb dues pistoles d'aigua que no saps mai què pot passar. Fugir a la piscina a fer un berenar com abans, com quan érem nens, com quan plegàvem al juny. Fugir a fer la volta al món sense res més que un paper i un llapis. Tornar amb un llibre escrit. Anar a l'aeroport sense maleta, amb una urna i tot dins i embarcar sense complexos, segur que no es perd, segur que ningú la troba, segur que en un altre país ningú t’increparà. Fugir d'aquí. Marxar, fondre's en l'infinit d'aquestes tardes que allarguen tant, intimar amb la nit curta lluny de la rutina, del cercle, del complot, del 'sí sí' però 'no'. Fugir per trobar-nos de nou sabent que aquí tot està contaminat, corromput i al matí el gris és color tristesa, color impotència. Fugir per trobar tots els colors del món.